Per facilitar millor la comprensió del problema suscitat per cadascun dels factors que incideixen en el BSE, entrarem en cadascun d’aquests factors que en el món Sunthereum considerem clau.
Què són els combustibles fòssils
Les fonts d’energia que provenen de combustibles fòssils són aquelles que estan compostes pels restes fòssils descompostos de vegetals i animals. El procés de formació dels combustibles fòssils dura molt de temps, és un procés realment lent, ja que no només es tracta de la pròpia descomposició, sinó també de la fossilització i de diversos canvis geoquímics.
Així, aquestes fonts energètiques s’extreuen de la terra i dels fons aquàtics, ja que es troben en diverses capes sota terra. Depenent de la profunditat i de les condicions de la zona en concret, podem trobar un tipus o un altre de combustible fòssil. L’origen dels combustibles fòssils es considera que va ser fa més de 300 milions d’anys, quan gran part del planeta estava coberta per boscos frondosos, sobretot de falgueres, i per aiguamolls. Les plantes són una gran reserva d’energia química diversa i, en aquella època, les quantitats de gasos com l’oxigen i el diòxid de carboni eren diferents de les actuals, fet que va fer que els fòssils d’aquelles plantes fossin especialment rics en certs gasos i substàncies químiques que van afavorir el procés que ha resultat en aquestes fonts energètiques actuals.
Concretament, qualsevol tipus de resta vegetal o animal es descompon, es fossiliza i passa per diversos canvis, segons les pressions i temperatures de la zona. Quan hi ha restes al sòl, aquestes es van cobrint per capes de sediments, de manera que les pressions i temperatures van produint canvis bioquímics i geològics en aquesta zona. D’aquesta manera, el que havia estat un tros de falguera, per exemple, passa a formar carbó gràcies a aquests canvis que es donen al llarg de milions d’anys.
Veurem breument com es van formar els tres combustibles fòssils: petroli, gas i carbó.
Com es van formar els combustibles fòssils
El petroli
L’origen del petroli és un dels fenòmens naturals més sorprenents descoberts pels éssers humans. A mode de resum, el procés de formació del petroli és el següent:
- Durant milions d’anys s’ha anat produint la descomposició de restes orgàniques d’éssers vius (tant d’animals com de vegetals) que van quedar dipositades al llit marí i a zones lacustres.
- Aquestes restes orgàniques van quedar enterrades sota molts metres de capes de terra i roques.
- La pressió que aquestes capes exerceixen va provocar que el resultat de la descomposició en un medi sense oxigen (anaeròbic) fos un compost líquid oliós, viscós, de major densitat que l’aigua i de color fosc: el petroli. A més, durant aquest tipus de procés també apareix el gas natural.
Conèixer com es va formar el petroli ha permès anar descobrint cada vegada més fonts de petroli arreu del món.
El carbó
Aquests són els punts més importants del procés de formació del carbó:
- El carbó procedeix de restes vegetals morts que es van dipositant i acumulant en zones humides no gaire profundes, quedant coberts per aigua.
- En estar submergits no estan en contacte amb l’aire, que provocaria la seva descomposició, i en existir aquesta absència d’aire les bacteris anaeròbiques comencen un procés lent de descomposició.
- Després d’un llarg període de temps, milions d’anys, es van perdent certs elements, com l’hidrogen, i es va fent cada vegada més ric en carboni.
- En ser un procés que dura tant de temps, sobre les restes vegetals es van dipositant una sèrie de sediments que ajudaran a mantenir les condicions anaeròbiques i a que les bacteris continuïn fent la seva feina fins a formar-se el carbó natural.
El gas natural
El gas natural és un tipus de gas que es produeix de manera natural quan grans quantitats de matèria vegetal queden enterrades sota terra i romanen així, a molta pressió, durant milers d’anys. Aquest procés és similar al que dóna origen al petroli. De fet, és tan similar que sol ser habitual trobar jaciments de petroli i gas natural junts, ja que, si es donen les condicions perquè existeixi un combustible, el més habitual és que també es donin perquè existeixi l’altre en el mateix lloc.
Aquest gas es pot extreure d’una manera similar a com es fa amb el petroli i, tot i que es compon de diferents gasos, en la seva majoria la seva composició està formada per metà, un gas que crema en encendre’l. D’aquesta manera, es tracta d’un gas que es pot cremar per produir energia aprofitable per l’ésser humà, cosa que fa que se situï entre la resta dels combustibles fòssils, juntament amb el petroli i el carbó.
La renovació (o no renovació) dels combustibles fòssils
Pel que s’ha mencionat anteriorment és fàcil deduir que el procés de generació dels combustibles fòssils és un procés de centenars de milions d’anys. Aquest és el cicle que es requereix per a la renovació dels combustibles fòssils.
Quan, comunament, diem que els combustibles fòssils no són fonts d’energia renovables ens referim al fet que el seu cicle de renovació oscil·la en unes magnituds molt diferents de les requerides pels humans. Reiterant el que s’ha dit anteriorment, el cicle de consum de TOTES les reserves de combustibles fòssils el podem mesurar en segles (400, 500 anys?), mentre que el cicle de regeneració d’aquests mateixos combustibles es mesuraria en centenars de milions d’anys (aproximadament 400 milions d’anys segons estimacions).
Disponibilitat de combustibles fòssils
Si bé les reserves de combustibles fòssils actualment identificades són d’una magnitud que sembla que siguin il·limitades, la realitat és molt diferent; així, seguint amb els nivells de consum de 2010, les reserves de petroli comprovades existents l’any 2019 representaven els recursos necessaris per a 68,4 anys, és a dir, mantenint el ritme de consum de petroli i derivats de l’any 2010 les reserves comprovades permetrien disposar d’aquests combustibles aproximadament fins a l’any 2087[i].
Com hem d’actuar?
L’escassetat de combustibles fòssils, en major o menor grau, es produirà si es continuen mantenint els índexs de consum actuals, de forma progressiva durant la segona meitat del present segle. I durant el proper segle XXII s’arribarà a la desaparició d’aquests combustibles. Això és el que la realitat de les reserves i el consum actuals porten a concloure.
Sense alarmismes, però cal ser realistes. Cal reduir al màxim el consum de combustibles fòssils.
Respecte al consum de combustibles fòssils hem, progressivament, d’erradicar-los de la base de generació energètica; d’aquesta manera es podrà allargar la seva disponibilitat fins a tenir desenvolupades i implantades les alternatives energètiques (pel que fa a consum, generació, transport i distribució) que han d’imperiosament substituir-los. Paral·lelament es disminuiran els riscos ambientals referits a l’escalfament global, la reducció de la capa d’ozó i la millora del medi ambient en general.
[i] Reserves Comprovades: https://www.indexmundi.com/map/?v=97&l=es 1.616.450.552.840 (barrils), Consum diari any 2010: https://www.indexmundi.com/map/?v=91&l=es , 64.728.068,6 (barrils per dia consumits) https://www.culturarecreacionydeporte.gov.co/es/bogotanitos/biodiverciudad/combustibles-fosiles , https://www.ecologiaverde.com/que-son-los-combustibles-fosiles-y-como-se-formaron-1349.html , https://www.ecologiaverde.com/energias-no-renovables/