La memòria constitueix una de les grans realitats de l’experiència humana. Gràcies a ella, les llengües, les cultures, la ciència, les institucions i totes les formes de coneixement poden desenvolupar-se de manera acumulativa. Cada generació hereta una part del patrimoni construït per les anteriors, l’enriqueix amb la seva pròpia experiència i contribueix així a una obra col·lectiva que es prolonga al llarg del temps. La memòria no és únicament un conjunt de records; és una construcció humana permanent que permet donar continuïtat al coneixement i a la mateixa experiència de la civilització.
