El creixement demogràfic és un fet incontestable. La realitat és que, des que es disposa de sèries anuals històriques de la població mundial, aquesta ha crescut tots els anys amb una taxa d’un 0,85% anual en el període de 1900 a 1950, que puja fins a una taxa de l’1,78% en el període de 1950 a 2000[i]. Durant el període de 2000 fins a 2022 aquesta taxa està oscil·lant cap a un 1,65% anual.
Com podem observar, les dades són definitivament aclaridores; per més projeccions optimistes que es facin, fins i tot de taxes negatives en els propers anys, res indica que aquestes taxes negatives puguin arribar a produir-se durant el que resta del segle XXI.
La realitat és que la velocitat de creixement de la població mundial està avançant de forma aclaparadora. La taula adjunta mostra els anys en què es van assolir des dels mil milions d’habitants fins als 8.000 milions actuals, i veiem que de manera continuada l’interval de creixement de cada 1.000 milions és més curt. Així, per passar d’1.000 a 2.000 milions es van trigar 119 anys; en canvi, per guanyar els 1.000 milions que van de 7.000 a 8.000 milions d’habitants només s’han trigat nou (9) anys.
Existeixen previsions[ii] que indiquen un creixement més lent a partir dels moments actuals, que si tenim com a base l’evolució de les darreres dècades considerem altament optimistes. No som aquí per debatre si el creixement serà el que es projecta des de fonts oficials (ONU, Banc Mundial, etc.) i que fins a la fi del segle XXI podem resumir a la taula adjunta complementant l’anterior, o si, com és opinió de l’autor, aquestes xifres són altament optimistes i considerem que després d’anàlisis pròpies efectuades internament l’evolució de les xifres fins a final del present segle s’assemblarà més a les que detallem a la tercera i última taula.
Cal notar que existeixen previsions efectuades per diferents instituts de recerca que situen a la fi del segle XXI un interval de població mundial que va dels 17.000 als 19.000 milions d’habitants.
Per què és important la mida de la població mundial per al BSE?
El consum d’energia mundial va directament relacionat amb la mida de la població, perquè són els ciutadans els qui consumeixen l’energia, ja sigui de forma directa o indirecta.
Directament amb els seus cotxes, a casa seva, ja sigui refrigerant-la o escalfant-la, o per preparar els seus àpats, i així en tantes altres activitats i necessitats personals o familiars.
De manera indirecta també es consumeix energia, així utilitzant qualsevol tipus de transport públic, assistint a una plataforma digital o tenint allotjats els seus arxius professionals en algun servidor al núvol, o simplement comprant productes manufacturats que han estat fabricats, distribuïts i comercialitzats consumint energia. També, de manera indirecta, disposar d’escoles, hospitals, ciutats en condicions i amb els serveis necessaris per atendre les necessitats dels ciutadans requereix energia, dimensionant les capacitats energètiques d’acord amb la mida de la població atesa.
Per això el consum d’energia, com veurem més endavant, va directament vinculat a la mida total de la població a la qual s’ha d’atendre.
Aconseguir controlar el creixement de la població mundial és un factor transcendental per mantenir estabilitzat el consum d’energia, reduint les possibilitats d’un BSE.
[i] https://es.wikipedia.org/wiki/Poblaci%C3%B3n_mundial
[ii] https://www.populationpyramid.net/world/2100/