Existeixen diverses formes i fonts d’energia que són considerades poc conegudes perquè encara no s’han desenvolupat completament o no s’han implementat àmpliament en la indústria. Algunes d’aquestes fonts d’energia inclouen:
Energia cinètica o del moviment
L’energia cinètica és l’energia que té un objecte a causa del seu moviment. L’energia cinètica es pot convertir en energia elèctrica mitjançant l’ús de dispositius anomenats generadors cinètics, que converteixen el moviment mecànic en electricitat. Aquests dispositius s’utilitzen en una varietat d’aplicacions, com generadors de vent, generadors hidroelèctrics, dispositius de recuperació d’energia cinètica en automòbils i sistemes de generació d’energia a partir del moviment humà. L’energia cinètica és una font d’energia renovable i neta, ja que no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, el seu ús està limitat per la disponibilitat de moviment.
Energia de la pluja
L’energia de la pluja és una forma d’energia potencial que es genera a partir de la caiguda d’aigua en forma de pluja. Tot i que no és una font d’energia utilitzada habitualment, existeixen alguns dissenys i prototips que busquen aprofitar l’energia potencial de la pluja per generar electricitat. Aquests dissenys inclouen sistemes de captació d’aigua de pluja per al seu emmagatzematge i el seu posterior ús per generar electricitat mitjançant petites hidroelèctriques o mitjançant l’ús de dispositius com turbines o generadors hidràulics. No obstant això, aquests dissenys encara són experimentals i la seva eficiència i escalabilitat són qüestionades.
Energia geotèrmica o l’energia de les entranyes de la terra
L’energia geotèrmica és l’energia obtinguda a partir de la calor interna de la Terra. S’utilitza per generar electricitat a través de centrals geotèrmiques, així com per a calefacció i refrigeració d’edificis i altres usos. L’energia geotèrmica s’extreu a través de pous d’aigua calenta o vapor, que s’utilitzen per moure turbines de generació d’electricitat. És una font d’energia renovable i neta, ja que no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tanmateix, el seu ús està limitat a àrees geogràfiques amb activitat geotèrmica significativa.
Bioluminescència
La bioluminescència és la capacitat d’alguns organismes vius per produir llum a través d’un procés químic. Tot i que no és una font d’energia utilitzada habitualment, hi ha investigacions en curs per desenvolupar tecnologies que permetin aprofitar la bioluminescència per generar electricitat. La bioluminescència es produeix en organismes vius com bacteris, plàncton, algues, alguns peixos i, en alguns casos, en fongs. De moment, la tecnologia per generar electricitat a partir de la bioluminescència es troba en una fase experimental i encara no s’ha desenvolupat una forma pràctica i escalable d’aprofitar aquesta font d’energia. No obstant això, els investigadors estan treballant per desenvolupar tecnologies per aprofitar la bioluminescència en una varietat d’aplicacions, com la il·luminació, la mesura de la qualitat de l’aigua i el monitoratge ambiental.
La fotosíntesi com a font d’energia
La fotosíntesi és un procés natural mitjançant el qual les plantes, algues i certs bacteris utilitzen la llum solar per convertir el diòxid de carboni i l’aigua en glucosa (sucre) i oxigen. L’oxigen s’allibera a l’ambient i la glucosa s’utilitza com a font d’energia per al creixement de les plantes. La fotosíntesi és una forma natural de produir energia renovable i neta, ja que no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, tot i que la fotosíntesi és un procés natural important per a la vida a la Terra, encara no s’ha desenvolupat una forma pràctica i escalable d’aprofitar aquesta font d’energia per a la generació d’electricitat. Actualment, l’energia generada per la fotosíntesi s’obté a través de la combustió de biomassa, ja sigui directament o mitjançant la producció de biocombustibles a partir de la matèria orgànica fotosintètica.
Minicentrals eòliques aèries
Les centrals eòliques aèries, també conegudes com granges eòliques aèries, són una forma de generar energia eòlica mitjançant l’ús d’aerogeneradors que es troben suspesos a l’aire mitjançant un sistema de cables o en una plataforma voladora. Això permet que els aerogeneradors estiguin més a prop del vent i, per tant, siguin més eficients en la generació d’energia. Les centrals eòliques aèries són una tecnologia en desenvolupament i encara no s’han construït comercialment. Tanmateix, algunes companyies i organitzacions estan investigant i desenvolupant aquesta tecnologia amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència i la capacitat de generació d’energia eòlica. Tot i que la idea és atractiva, encara hi ha desafiaments tècnics i econòmics que s’han de resoldre abans que les centrals eòliques aèries puguin ser una opció viable per a la generació d’energia. Aquests desafiaments inclouen el desenvolupament de tecnologies per mantenir els aerogeneradors a gran altitud, la construcció d’infraestructures sòlides per sostenir els aerogeneradors i la gestió dels impactes ambientals i de seguretat.
Osmosi o energia blava
L’energia blava, també coneguda com a energia d’osmosi, és una forma de generar electricitat a partir de la diferència de salinitat entre dos cossos d’aigua. El procés es basa en l’osmosi, que és un procés natural en el qual l’aigua es mou a través d’una membrana per igualar la salinitat a ambdós costats. L’energia d’osmosi es genera mitjançant la construcció d’una central d’energia d’osmosi que consisteix en dos compartiments amb diferents nivells de salinitat, separats per una membrana semipermeable. L’aigua dolça es troba en un compartiment i l’aigua salada en l’altre. La pressió causada per la diferència de salinitat fa que l’aigua dolça es mogui a través de la membrana cap al compartiment d’aigua salada, generant energia hidràulica. L’energia d’osmosi és considerada una forma d’energia renovable, ja que es basa en processos naturals i no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tot i que la tecnologia és prometedora, encara es troba en una fase primerenca de desenvolupament i encara no s’han construït centrals comercials d’energia d’osmosi.
Energia de la humitat de l’aire
L’energia de la humitat de l’aire és una forma de generar electricitat a partir de la diferència d’humitat entre dos ambients, utilitzant el principi de l’absorció. L’energia de la humitat de l’aire es basa en la utilització de materials coneguts com absorbents que són capaços de retenir la humitat de l’aire. Existeixen diverses formes de generar energia a partir de la humitat de l’aire, però la més estudiada habitualment és la utilització de materials adsorbents que s’expandeixen i es contreuen amb els canvis en la humitat ambiental. Aquests materials s’utilitzen per moure un pistó o generar electricitat mitjançant un alternador. L’energia de la humitat de l’aire és considerada una forma d’energia renovable, ja que es basa en processos naturals i no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, encara és una tecnologia en desenvolupament i no està disponible comercialment. Els desafiaments tècnics i econòmics que s’han de resoldre abans que aquesta tecnologia sigui viable inclouen la necessitat de desenvolupar materials absorbents més eficients i la construcció d’infraestructures sòlides per sostenir els generadors.
Energia dels residus i deixalles
L’energia de residus i deixalles és una forma de generar electricitat a partir de la combustió de materials orgànics, com les escombraries. Aquesta forma d’energia es considera renovable, ja que els residus i deixalles són una font constant de combustible. Existeixen diverses formes de generar energia a partir de residus i deixalles, però la més comuna és la combustió en una central tèrmica. En aquestes instal·lacions, els residus es cremen a altes temperatures per generar vapor, que s’utilitza per moure una turbina i generar electricitat. L’energia de residus i deixalles també es pot generar mitjançant la digestió anaeròbia dels residus orgànics, on els microorganismes descomponen els residus en absència d’oxigen, generant metà, que es pot cremar per generar electricitat. Tot i que l’energia de residus i deixalles és considerada una forma d’energia renovable, ja que es basa en processos naturals i no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle, també té alguns inconvenients, com la producció de residus tòxics i l’emissió de gasos de combustió. A més, també existeix la preocupació que pugui disminuir l’incentiu per reduir i reciclar els residus.
Hidrogen verd
L’hidrogen verd és una forma d’hidrogen produït a partir de fonts d’energia renovable en lloc de combustibles fòssils. L’hidrogen verd es produeix mitjançant processos com l’electròlisi de l’aigua, on s’utilitza electricitat generada a partir de fonts d’energia renovable, com l’energia solar o eòlica, per separar l’hidrogen i l’oxigen de l’aigua. L’hidrogen verd també es pot produir a partir de biomasses orgàniques mitjançant processos de digestió anaeròbia o termoquímica. L’hidrogen verd és considerat una forma sostenible d’energia, ja que no produeix emissions de gasos d’efecte hivernacle en el seu ús final, només aigua. A més, l’hidrogen verd es pot emmagatzemar i transportar fàcilment, cosa que el converteix en una opció atractiva per a la integració de fonts d’energia variables, com l’energia eòlica i solar. No obstant això, el procés de producció d’hidrogen verd encara és molt costós i requereix la construcció d’infraestructura addicional.
Algues per a l’elaboració de biocombustibles
Les algues són una font potencial de biocombustibles a causa del seu creixement ràpid i de la seva capacitat per produir grans quantitats de matèria orgànica en un curt període de temps. Això les converteix en una opció atractiva per a la producció de biocombustibles, ja que poden proporcionar una gran quantitat de combustible per hectàrea conreada. Existeixen diverses formes d’utilitzar les algues per produir biocombustibles, com la producció de biometà mitjançant la digestió anaeròbia de les algues, o la producció de biodièsel a partir de les algues. La producció de biometà a partir d’algues es realitza a través d’un procés de digestió anaeròbia, on els microorganismes descomponen les algues en absència d’oxigen i produeixen metà. El metà es pot utilitzar com a combustible per generar electricitat o calor. La producció de biodièsel a partir d’algues es realitza mitjançant un procés d’extracció dels olis vegetals presents a les algues, els quals es poden utilitzar com a combustible. No obstant això, la producció de biocombustibles a partir d’algues encara es troba en etapes primerenques de desenvolupament i requereix una gran inversió per escalar la tecnologia i aconseguir un preu competitiu respecte als combustibles fòssils.
Plantes elèctriques al cel
Les plantes elèctriques al cel, també conegudes com plantes voladores, són un concepte de generació d’energia que implica la col·locació de turbines eòliques o panells solars en dispositius voladors, com globus aerostàtics o drons. La idea és utilitzar l’altitud per capturar vents més forts i constants, així com una major quantitat de radiació solar, amb l’objectiu de generar més energia de manera eficient. Existeixen diversos dissenys de plantes elèctriques al cel, des de globus aerostàtics amb turbines eòliques fins a drons amb panells solars. Alguns dissenys utilitzen una combinació d’ambdues tecnologies. Els globus aerostàtics amb turbines eòliques són capaços de mantenir-se en la mateixa posició a l’aire durant períodes prolongats de temps, mentre que els drons són més flexibles i poden moure’s per seguir les corrents de vent òptimes. Tot i que el concepte de plantes elèctriques al cel és atractiu a causa de l’alta eficiència energètica que poden proporcionar, encara es troba en etapes primerenques de desenvolupament i requereix una gran inversió per escalar la tecnologia. A més, existeixen desafiaments tècnics i reguladors per al seu desenvolupament i operació comercial.
Energia d’onades i marees o oceànica
L’energia d’onades i marees, també coneguda com a energia oceànica, és l’energia obtinguda a partir de les onades i les marees a l’oceà. L’energia de les onades s’extreu mitjançant dispositius com generadors d’onades, que s’instal·len a la costa o al mar obert, i converteixen l’energia mecànica de les onades en electricitat. L’energia de les marees s’extreu mitjançant dispositius com les centrals de marees, que utilitzen les diferències de nivell de l’aigua per moure turbines de generació d’electricitat. Ambdues són fonts d’energia renovable i neta. No obstant això, el seu ús està limitat a àrees amb onatge i marees significatives.
Energia de la biomassa
L’energia de la biomassa és una forma d’energia renovable que s’obté a partir de materials orgànics, com fusta, residus agrícoles, residus de la indústria, llots de depuradores, entre altres. Aquests materials es cremen per generar calor o vapor, que al seu torn s’utilitza per produir electricitat en una central tèrmica. La biomassa també es pot convertir en biocombustibles líquids, com l’etanol i el biodièsel, a través de processos de fermentació i destil·lació. Aquests biocombustibles s’utilitzen com a combustible per a vehicles i maquinària. L’energia de la biomassa té diversos avantatges, com ser una font renovable i sostenible, ja que es renova constantment. A més, en utilitzar residus orgànics, es redueix la quantitat de residus que es dipositen en abocadors, cosa que ajuda a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, també té alguns inconvenients, com la dependència de certes regions amb recursos limitats de biomassa, la competència amb altres usos de la terra i la necessitat de transportar la biomassa des del seu lloc d’origen fins a la central tèrmica. A més, alguns tipus de biomassa poden tenir una petjada de carboni similar o superior als combustibles fòssils si no es gestionen adequadament.
Aquestes són només alguns exemples de fonts i formes d’energia poc conegudes. A mesura que la tecnologia avança i l’interès i la necessitat de reduir la dependència de combustibles fòssils creix, és probable que es desenvolupin i s’implementin noves formes d’obtenir energia renovable.