🪞Capítol 4 – La destrucció de l’altre

El naixement de la diferència

Tot comença amb la mirada.Abans que la paraula articulés el món, abans que el foc servís per cuinar o per destruir, hi hagué un instant fundacional en què un ésser humà es trobà davant d’un altre i, per primera vegada, no s’hi va reconèixer. Fins aleshores, la vida havia estat una successió de reflexos: la manada, el clan, la sang compartida, la necessitat. Però aquell dia, en la quietud d’un gest o en la incertesa d’un rostre desconegut, alguna cosa es va trencar dins la consciència. El món, que fins llavors era un espai continu i comú, es va partir en dos: jo i l’altre. I en aquesta fractura invisible va néixer el llarg relat de la humanitat.

Allò que havia estat simple curiositat es va transformar en sospita. La diferència —aquell petit desajust en el color de la pell, en el to de la veu, en la manera de moure’s o de respirar— va despertar una emoció nova: la por. No la por instintiva de la bèstia davant el perill, sinó una por més profunda, abstracta, la por de perdre’s a un mateix davant del desconegut. Quan el sapiens va aprendre a pensar, també va aprendre a desconfiar. I des d’aquell moment, la seva intel·ligència començà a treballar no només per comprendre el món, sinó per delimitar-lo, classificar-lo, jerarquitzar-lo. Allò que era semblant es convertia en segur; allò que era diferent, en perillós.

El primer acte de violència no fou, doncs, un cop, sinó una mirada. Una mirada que, en lloc de reconèixer, va separar. Veure sense reconèixer és la forma més subtil de destrucció: converteix el subjecte en objecte, la presència en amenaça, la vida en obstacle. Quan l’humà deixa de veure una consciència en l’altre i només hi percep una forma estranya, ja ha començat el procés d’anul·lació. No cal encara ni una paraula, ni una arma. N’hi ha prou amb la idea —aquesta ombra interior que diu: “tu no ets com jo, i per això no ets completament humà”.

No hi havia odi, encara. L’odi és un refinament de la raó, un instrument que exigeix discurs, justificació, ideologia. Allò que hi havia era inseguretat. El sapiens, criatura que s’havia descobert capaç de dominar la natura, s’adonava que no podia dominar la seva pròpia fragilitat. I per sentir-se fort, va necessitar construir un enemic. L’altre es convertí en mirall invertit: si ell és brut, jo soc pur; si ell és salvatge, jo soc civilitzat; si ell és caos, jo soc ordre. La identitat naixia així de la comparació, i la comparació, de la por. La humanitat s’afirmava no pel que era, sinó pel que rebutjava ser.

Amb el temps, aquesta mirada primitiva es va institucionalitzar. Les diferències, que podrien haver estat camins de coneixement, es van convertir en fronteres simbòliques: tribus, clans, races, nacions. El desig d’entendre es transformà en necessitat de controlar; la convivència, en competència. I allà on la natura havia posat diversitat, el sapiens va aixecar murs. Va inventar llengües per comunicar-se, però també per excloure. Va crear déus per unir-se, però també per dividir-se. La seva intel·ligència, que podria haver estat pont, esdevingué muralla.

Cada civilització futura, cada fe, cada ideologia portaria dins seu l’empremta d’aquell primer gest: l’afirmació de l’ego davant del desconegut. L’altre, convertit en símbol del caos o de la impuresa, fou condemnat a representar tot allò que el sapiens no volia reconèixer en ell mateix. I així, allò que havia començat com un reflex distorsionat es convertí en una estructura de pensament: la destrucció de l’altre com a forma d’autodefensa, com a camí per reafirmar la pròpia existència.

Aquesta és la llavor de totes les guerres, dels exilis, de les creus i de les fogueres. Darrere cada imperi hi ressona aquella primera mirada que separava i condemnava. El món s’ha anat sofisticant, però la mirada continua essent la mateixa: una mirada que analitza, etiqueta, classifica… i després, justifica.

El sapiens pot construir temples, pintar cels, escriure constitucions o enviar sondes a altres planetes, però no ha après encara a suportar el rostre de l’altre sense voler dominar-lo.

Des d’aquell primer instant, viu empresonat en la seva pròpia por: la por que la diferència el desposseeixi de si mateix.

De tribu a imperi: la violència com a argamassa del poder

Quan la diferència va deixar de ser un simple mirall i es convertí en jerarquia, la tribu es transformà en exèrcit. El primer poder humà no fou l’autoritat del savi ni la paraula del profeta, sinó la força del qui podia imposar-se. Al voltant del més fort es congregaren els febles, no per convicció, sinó per supervivència. I així, d’entre la por i la necessitat, va néixer la política: l’art primitiu de la dominació.

Des de les primeres agrupacions humanes, la guerra fou la forma suprema d’organització. Abans que existissin les lleis, hi havia la llança; abans que hi hagués justícia, hi havia el botí. L’ordre s’imposava a través del terror, i la pau no era sinó el nom que rebia l’obediència. Les comunitats que aconseguien dominar les altres garantien el seu espai, els seus recursos i la seva continuïtat. La victòria assegurava menjar, descendència i memòria. La derrota, en canvi, condemna a la invisibilitat: la història l’escriuen sempre els vencedors, i el silenci, els vençuts.

Amb el temps, la guerra deixà de ser un fet circumstancial i es convertí en estructura. La tribu que imposava el seu domini esdevenia regne; el regne que acumulava prou força, imperi. En cada pas de l’escala de la civilització, la violència s’integrava més profundament en el teixit social, fins a convertir-se en la seva argamassa invisible. Les armes no eren només instruments de defensa, sinó símbols d’ordre. L’home que empunyava la llança no era solament un guerrer, sinó el garant d’una jerarquia, l’encarnació física d’un principi: només qui pot destruir pot governar.

La història humana pot llegir-se com una successió de victòries disfressades de destí. Les conquestes, les invasions, els genocidis i les revolucions no són accidents de trajecte: són la matèria mateixa de la civilització. Cada avenç tecnològic ha estat precedit per una guerra; cada imperi, fundat sobre un cementiri. La violència, lluny d’aturar el progrés, l’ha accelerat: el metall que servia per matar fou també el que aixecà temples; la navegació que permetia expandir fronteres fou també la que dugué a l’esclavatge; la ciència que perfeccionà les armes fou la mateixa que ens portà al descobriment del cosmos. El sapiens ha fet de la destrucció una escola d’enginy, i de la guerra, un laboratori de la seva pròpia evolució.

La guerra, però, no és només el motor ocult d’aquest moviment que anomenem història, ni una circumstància que accelera allò que després anomenarem progrés; és el moment en què tot relat cau i l’ésser humà es mostra sense la protecció de les seves pròpies paraules. Allà on desapareixen les justificacions i les promeses, l’individu es troba participant en una realitat que ja no pot ser interpretada com a error o desviació, sinó com una expressió directa d’allò que és capaç de fer. Matar deixa de ser una excepció per convertir-se en funció, destruir deixa de ser condemnat per esdevenir necessari, i l’altre deixa de ser algú per esdevenir objectiu. No hi ha aquí cap fallida del sistema, sinó la seva forma més honesta: el punt en què el Sapiens deixa de sostenir la ficció que el protegeix i es revela, sense intermediaris, allò que aquest llibre anomena el Destruens.

La guerra és el moment en què el Sapiens deixa de mentir-se.

Però la guerra, més que un mitjà, fou una fe. El conflicte donava sentit al grup, li conferia identitat, cohesió i propòsit. Sense enemic, la tribu es dispersava; amb enemic, renaixia la unitat. En el camp de batalla, els individus es dissolien en el col·lectiu, i aquella dissolució era una forma d’èxtasi. L’home trobava en la guerra allò que no trobava en la pau: pertinença, direcció, transcendència. Lluitar no era només sobreviure, sinó participar en una força més gran que ell mateix. I en aquest deliri d’unitat, la mort de l’altre es convertia en el ritual que consagrava la pròpia existència.

Així, la violència esdevingué argamassa del poder, però també del sentit. No hi ha civilització que no hagi basat la seva legitimitat en la capacitat de destruir. Els déus dels antics demanaven sacrificis; els déus moderns, victòries. L’únic que ha canviat és el llenguatge: allò que abans s’anomenava glòria ara es diu seguretat; allò que abans era conquesta, avui és progrés. Però el mecanisme és el mateix: unir mitjançant l’enemic, construir mitjançant la destrucció, perpetuar-se mitjançant la por.

En la guerra, el sapiens va trobar el seu veritable reflex: un ésser capaç de crear estructures només per fer-les esclatar després. Els imperis s’alcen per caure, i en la seva caiguda deixen rastres de ruïna que serveixen de fonament als següents. La destrucció no és el final, sinó la matriu del renaixement; i per això, l’espècie no ha pogut deslliurar-se’n. Allò que anomena història és, en el fons, una successió de cendres organitzades.

Perquè el poder, per sostenir-se, necessita sang. Sense ella, esdevé abstracte, invisible, vulnerable. Només la guerra li dóna cos, només la violència li ofereix la prova que encara domina. És per això que la pau, en el món dels humans, no ha estat mai més que una pausa entre dues batalles, un silenci incòmode entre crits.

I així, mentre les tribus es transformaven en regnes i els regnes en imperis, el sapiens perfeccionava el seu art més antic: convertir la mort en ordre, i la destrucció de l’altre en la seva pròpia raó de ser.

Déus, banderes i paraules sagrades: la legitimitat del mal

Quan el cop d’espasa ja no bastava per mantenir la por, el sapiens va inventar els déus. No pas per amor a la transcendència, sinó per necessitat de continuïtat. La força física podia dominar cossos, però no sempre cors. Calia una força més subtil, més duradora, capaç d’habitar la ment i justificar l’obediència sense haver d’imposar-la cada vegada. I així, l’home va alçar el seu primer temple —no sobre la terra, sinó dins la seva pròpia consciència. Allí, entre la culpa i l’esperança, nasqué el poder més durador de tots: el poder moral.

Les religions primigènies van ser, en el fons, codis d’ordre disfressats de misteri. On la llei no arribava, arribava Déu; on la por a la mort no bastava, naixia la promesa d’una altra vida. I amb ella, el control. Perquè aquell que creu que hi ha un ull diví observant-lo, ja no necessita soldats que el vigilen: s’autovigila. L’espasa que abans travessava la carn ara travessa la consciència. La violència, abans visible, esdevé interior, ritualitzada, sublimada.

El pas de la força a la fe fou una de les metamorfosis més sofisticades del sapiens. Allò que abans s’imposava amb el ferro ara es revestia de paraules, d’himnes, de dogmes. I tanmateix, el resultat era el mateix: la submissió. Matar deixà de ser un acte de barbàrie per convertir-se en una acció sagrada, perquè ja no es feia per odiar, sinó per servir. Servir un déu, una pàtria, una idea. La sang vessada es tornà ofrena; el dolor, purificació; la mort, missió. El mal deixà d’existir quan fou pronunciat en nom del bé.

Les creus, les espases, les banderes i els manifestos comparteixen un mateix origen: la necessitat de vestir la violència amb paraules que la facin suportable. El sapiens, que s’havia descobert capaç de matar, necessitava creure que ho feia amb un propòsit superior. I així nasqueren les grans ficcions col·lectives: “Déu ho vol”, “la pàtria ens ho demana”, “la història ens ho exigeix”. L’assassinat esdevingué missió, la invasió, redempció; i el dominador, alliberador. No hi ha cap ideologia que no hagi sabut beneir la seva pròpia sang.

A mesura que les civilitzacions creixien, la fe i la força van aprendre a caminar juntes. Els sacerdots beneïen els exèrcits, i els generals protegien els temples. Les paraules sagrades van esdevenir la moneda més valuosa del poder: “Déu”, “honor”, “glòria”, “llibertat”, “civilització”. Paraules que sonen nobles, però que han servit per justificar tota mena d’horrors. El sapiens les va convertir en escuts morals darrere els quals podia amagar les seves ambicions més bàsiques. Cap emperador s’ha dit mai assassí: tots s’han proclamat portadors d’un designi.

La història del món podria resumir-se com el relat de com les paraules han rentat la sang. Els imperis s’han erigit sobre oracions i constitucions, sobre himnes que proclamen pau mentre s’aixequen murs, sobre juraments que invoquen la justícia mentre es decreta la mort. La llei, nascuda per protegir, s’ha tornat sovint instrument per dominar. L’honor, que havia de ser virtut, s’ha fet excusa per matar. I el progrés, en nom del qual s’han desfermat guerres i exterminis, ha acabat sent l’últim déu dels temps moderns. Perquè ja no cal invocar el cel per justificar la destrucció: n’hi ha prou amb dir que és pel bé de la humanitat.

El sapiens ha après a vestir la barbàrie amb vestits d’or. On abans hi havia sacrificis humans, avui hi ha sancions econòmiques; on abans s’aixecaven creus, avui s’aixequen logotips; on abans cremaven heretges, avui s’exclouen dissidents. Però el mecanisme és el mateix: definir un bé suprem i condemnar tot el que no s’hi ajusta. Els temples s’han tornat parlaments, els sacerdots, líders o experts, i les banderes continuen onejant com símbols de fe. La guerra no s’ha extingit, només ha après a parlar el llenguatge de la moral.

Així, el sapiens ha construït estructures simbòliques per blanquejar la destrucció. La fe li ofereix redempció; l’honor, dignitat; la llei, legitimitat; el progrés, esperança. Cadascuna d’aquestes paraules és un mirall que reflecteix el rostre amable del poder, però darrere hi batega la mateixa pulsió antiga: la necessitat de dominar, d’imposar, d’esborrar l’altre. La història humana no és només una successió d’actes violents, sinó una successió d’arguments per fer-los creïbles.

I tanmateix, en aquesta sofisticació moral, hi ha un triomf aparent: l’home ha aconseguit creure que ja no és violent, només just. La destrucció s’ha convertit en una pràctica racional, un deure ètic, un mandat diví o científic segons el temps i la moda. L’espècie que un dia es matava per sobreviure ara es mata per principis. I aquest és, potser, el punt més fosc de la seva evolució: el moment en què la intel·ligència es posa al servei del mal i li dóna paraules belles per no reconèixer-lo.

Colonitzar per salvar: l’excusa civilitzadora

Quan la paraula va aprendre a beneir la força i la idea va vestir la necessitat amb una túnica de virtut, la violència es va fer subtil i, per això mateix, més perdurable. En aquest punt, potser el més fosc de la nostra evolució, la intel·ligència es posà al servei del mal i li donà paraules belles per no haver de reconèixer-lo: “civilització”, “progrés”, “ordre”, “evangelització”, “modernització”. La sang, quan s’escriu amb cal·ligrafia solemne, sembla menys vermella; l’espoli, si es registra en llibres de comptabilitat, adquireix aroma de legalitat; la conquesta, en boca d’un poeta o d’un jurista, es transforma en destí. I així, entre diccionaris i estendards, la colonització es convertí en l’obra mestra de la destrucció: fer desaparèixer l’altre sota el pretext de salvar-lo.

Cap forma de violència no ha estat tan refinada, tan sistemàtica, tan metòdica. El colonitzador no es presenta amb la cara del lladre, sinó amb el somriure del benefactor. No ve a prendre, ve a donar: donar fe a l’incrèdul, llei al caòtic, tecnologia al primitiu, llengua al mut, història al que —diu— no en té. En nom de la llum s’imposa l’ombra, perquè abans d’encendre la torxa cal apagar totes les llums que hi havia. La primera batalla de la colonització no es lliura al camp obert, sinó a la ment del conquerit: convèncer-lo que la seva foscor és originària, que la seva vida és defectuosa, que la seva llengua és incapaç d’elevació, que la seva fe és superstició, que la seva organització és mera tribu sense estat ni dret. Només així l’espoli pot ser sentit com una ascensió i la submissió, com un alleujament.

Per legitimar aquest mecanisme calen etiquetes, i el sapiens en disposa d’un catàleg interminable. “Bàrbars”, per convertir la diferència en manca de forma; “idòlatres”, per convertir la fe aliena en error; “endarrerits”, per convertir la història pròpia en absència d’història. Les paraules no només descriuen: creen realitat, ordenen jerarquies, fixen fronteres invisibles. Qui és batejat com a “bàrbar” queda automàticament exclòs del concert humà; qui és designat “infantil” esdevé tutelable; qui és declarat “sense llei” pot ser governat sense llei. En el moment mateix de l’etiqueta, la violència queda declarada cura, i l’explotació, pedagogia.

A l’antiguitat, Roma anomenà “pax” el silenci que seguia la derrota: carreteres, aqüeductes, dret —un món que s’erigia sobre el buit dels pobles sotmesos. Molts segles després, la mateixa lògica prengué altres noms i logotips: “missions”, “companyies”, “protectorats”, “mandats”, “reformes”. Canvien els calendaris, no pas el gest. A cada desembarcament, una doble columna al llibre major de la història: al deure, or, espècies, mà d’obra, terres; a l’haver, escoles, catecismes, codis, estacions de tren. El balanç sempre quadra per al vencedor, perquè l’ha escrit ell. I si algun dia s’esquerda, hi ha tribunals, comissions i acadèmies que n’aplanen els números i n’adormen la culpa amb informes que ningú no llegirà del tot.

La mà que roba s’autoproclama beneïda perquè ha creat una teologia de l’espoli. La “doctrina del descobriment” fou, en el seu temps, una fórmula jurídica tan eficaç com qualsevol exèrcit; més endavant, “l’imperatiu civilitzador” vestí amb seda l’esclavatge; i avui, la “governança global” i la “seguretat” ofereixen un llenguatge tècnic que desinfecta la vella rapinya. A cada època, el mateix argument amb una retòrica nova: el poder es presenta com a servei, la ingerència com a cooperació, el saqueig com a integració en mercats superiors. El mapa del món és, en gran part, la cartografia d’aquestes metàfores.

El colonitzador antic exigia tribut i fidelitat; el modern demana índexs i compliments: deute externalitzat, condicionalitats, tractats que immobilitzen manufactures, patents que empresonen coneixement, estàndards que converteixen la diversitat en defecte. Les armes visibles han estat substituïdes per instruments que no fan soroll: balanços que determinen sobiranies, crèdits que segellen vassallatges, algoritmes que decideixen què és visible i què queda condemnat a l’oblit. La bandera continua onejant, però ara és el logotip d’una marca o la sigla d’una organització; el temple persisteix, però sota la forma d’un edifici d’oficines amb vidres fumats; el catecisme roman, però s’anomena “manual d’estil”, “guia curricular”, “política editorial”.

Però la colonització no és només una estructura econòmica o política; és, sobretot, un programa de memòria. Colonitzar és establir què s’ha d’oblidar i com s’ha de recordar. S’esborren genealogies, s’ordenen els calendaris, s’imposa un repertori d’herois i es decreta quines paraules són dignes d’un poema i quines han de quedar confinades a la cuina. L’escola, amb la seva aparença d’innocència, és sovint l’artefacte més poderós d’aquesta empresa: ensinistra l’oïda perquè només reconegui com a música allò que ve de lluny, alfabetitza la mirada perquè no vegi art en les formes pròpies, inocula la noció que ser modern és ser algú altre. Quan, finalment, l’infant aprèn a avergonyir-se de la llengua dels avis, la conquesta pot considerar-se completa sense haver disparat un sol tret.

Hi ha, tanmateix, un altre nivell de refinament: l’auto-colonització. Quan el sotmès interioritza el relat del dominador fins al punt d’imitar-lo, competir per les seves regles i jutjar-se amb els seus criteris, la presència del senyor es torna prescindible. N’hi ha prou amb uns quants gestors, uns quants prescriptors culturals, unes quantes consignes sobre el que “ven” i el que “no ven”. La millor metròpoli és aquella que s’implanta al cor del colonitzat, que el converteix en agent de la seva pròpia substitució, que li fa creure que el seu futur només serà digne si s’assembla a l’exemple que li mostren. El resultat és un país ple de façanes noves amb fonaments trencats, una cultura brillant per fora i buida per dins, una economia que creix cap enfora mentre s’esllangueix cap endins.

Fer el paral·lelisme és inevitable: ahir foren legions, caravel·les, decrets; avui són consorcis, plataformes, protocols. Ahir s’exhibia el botí en places públiques; avui s’acumula en gràfics d’inversió. Ahir s’anomenava “explotació”; avui, “oportunitat”. El que persisteix és el moviment de fons: substituir un món per un altre, no per compartir-lo sinó per administrar-lo. I, per damunt de tot, mantenir la ficció de la salvació: “us fem entrar a la història”, “us donem veu”, “us donem mercat”, “us donem seguretat”. La mà que pren continua beneint-se; el beneït continua sent el mateix.

No obstant això, cap dominació no és perfecta. Entre les esquerdes del relat oficial, broten memòries que no s’han deixat comprar; llengües que, malgrat el menyspreu, continuen dient el món amb una precisió que cap imperi no pot traduir; rituals que no admeten prescriptors; genealogies que tornen com arrels que perforen l’asfalt. Aquestes persistències són, per al colonitzador, un problema; per al colonitzat, una reserva de món. En elles s’hi conserva la prova que la història no és una sola direcció i que cap “llum” que imposa oblits pot anomenar-se claror.

La colonització ens mostra, al capdavall, la perfecció del mecanisme: convertir la diferència en inferioritat, la convivència en tutela, la justícia en reglament, l’ànima en recurs. La destrucció de l’altre arriba aquí al seu zenit perquè gairebé no es veu: és un ordre amable, un pacte prudent, una prosa polida. Però sota aquesta superfície hi batega la mateixa decisió primigènia —aquella mirada que separava— ara transformada en sistema. I quan ja no resten continents per sotmetre ni mars per travessar, el dispositiu gira cap endins, buscant nous “altres” a l’interior de cada societat, de cada casa, de cada cos. És així com s’obre el següent capítol de la nostra història: l’altre interior, el vençut domèstic, el dissident com a nova frontera.

L’esclau, el vençut, el dissident: l’altre interior

Quan ja no quedaven terres per conquerir ni mars per travessar, el sapiens va descobrir que el seu últim territori per dominar no era exterior, sinó interior. La frontera deixà d’estar dibuixada en els mapes i començà a travessar els carrers, les cases, les mirades. L’altre ja no era l’estranger llunyà, aquell que parlava una llengua incomprensible o vestia d’una altra manera, sinó el veí, la dona, el pobre, el dissident, el pensador incòmode, el creient diferent, el que no obeïa prou o el que obeïa massa. La civilització, que s’havia construït sobre la conquesta de l’altre extern, es va veure obligada a continuar alimentant el seu mecanisme d’exclusió: si no hi havia enemics fora, calia inventar-los dins.

En el moment en què l’home ja no pot expandir-se cap a nous territoris, la seva pulsió de domini es dirigeix cap al seu propi entorn. La ciutat, aparentment ordenada i estable, es converteix en un camp de batalla silenciós on el poder ja no es mesura en victòries militars sinó en jerarquies socials, en privilegis, en silencis. L’esclau, el vençut i el dissident representen tres formes d’aquesta nova geografia del poder: el primer suporta la càrrega física del sistema, el segon la moral, i el tercer, la intel·lectual. Tots tres comparteixen un mateix destí: ser útils a la maquinària del domini o ser esborrats per ella.

L’esclau és l’altre convertit en eina. És la forma més antiga i més visible d’aquesta interiorització de la conquesta. El seu cos, considerat prescindible però necessari, és la base sobre la qual s’aixeca el confort del dominador. En cada època adopta un nom diferent —serf, obrer, migrant, subaltern— però la seva funció és sempre la mateixa: sostenir amb el seu esforç allò que mai podrà posseir. La seva existència recorda que tota societat jerarquitzada necessita una zona d’ombra per projectar-hi la seva llum. En ell es descarrega la por del poder a reconèixer la pròpia fragilitat. I així, el treball forçat, l’explotació econòmica o la precarietat moderna no són més que formes sofisticades d’una esclavitud antiga que ja no s’admet amb cadenes, sinó amb contractes, deutes o algoritmes.

El vençut és el segon rostre d’aquesta dominació interior. Representa els pobles assimilats, els col·lectius minoritzats, les cultures que, en ser absorbides, no desapareixen del tot però tampoc poden existir plenament. Viuen en una mena de semi existència: són tolerades mentre serveixin, però reprimides si recorden qui són. La seva presència incomoda perquè recorda al vencedor que el seu triomf mai és complet. Per això se’ls ofereix reconeixement simbòlic, festes folklòriques, dies commemoratius, com una manera d’apaivagar la seva veu sense retornar-los la paraula. Els vençuts són el cor silenciat de cada imperi, la prova viva que cap victòria no és definitiva.

El dissident, finalment, és l’altre que no es pot esclavitzar ni assimilar. És el que pensa fora del límit, el que no s’agenolla davant cap dogma, el que veu la trampa en la veritat oficial. I per això és el més temut. La seva sola existència posa en qüestió la legitimitat de l’ordre establert. El seu càstig no és sempre físic —encara que sovint ho sigui— sinó moral: l’exclusió, el descrèdit, la ridiculització. Se l’anomena “traïdor”, “heretge”, “perillós”, “antisocial”, “radical”, com abans s’anomenava “bruixa”, “infidel” o “bogeria” tot allò que no encaixava amb el relat dominant. El dissident és el record vivent que la llibertat no pot coexistir amb la por.

Aquesta triada —l’esclau, el vençut, el dissident— conforma la columna vertebral del poder domèstic. Sense ells, el sistema s’esfondraria, perquè la seva submissió o marginació és el que manté intacta la jerarquia. Cada imperi necessita esclaus per sostenir-se, vençuts per legitimar-se i dissidents per perseguir-los. La dominació interior és, en realitat, el reflex exacte del mecanisme extern: el mateix principi de jerarquia, però projectat dins de les fronteres pròpies. El que abans era imperi ara és estat; el que abans era submissió per espasa ara és submissió per deute, llei o opinió pública.

El poder, quan ja no pot conquerir nous territoris, busca noves ànimes. I és aquí on desplega la seva màxima sofisticació: fa creure a l’esclau que és lliure perquè pot triar entre cadenes de diferent color; fa creure al vençut que és igual perquè pot cantar l’himne del vencedor; fa creure al dissident que és escoltat perquè li permet expressar-se en un sistema que l’ignora. La dominació ja no és visible, sinó interioritzada. Es vesteix de democràcia, de llibertat, d’igualtat, però conserva la mateixa essència antiga: uns decideixen, la resta obeeix.

La història de la civilització és també la història dels seus exclosos. Darrere cada palau hi ha una mina; darrere cada universitat, un cos invisible que neteja els passadissos; darrere cada discurs sobre drets humans, un exèrcit de treballadors sense dret a res. Els sistemes canvien de nom, però l’estructura és la mateixa: uns pocs defineixen la realitat, i la majoria la suporta. Fins i tot en les societats que es proclamen lliures, la llibertat sovint és un privilegi concedit, no una condició humana.

El sapiens ha après a transformar la seva necessitat de domini en una arquitectura de normalitat. Ja no necessita amenaçar amb la força; li basta amb modelar el desig. La publicitat, l’educació, la cultura, la informació: tot serveix per mantenir l’ordre de manera suau, sense sang visible. Els esclaus moderns ja no porten grillons, sinó hipoteques; els vençuts ja no són conquerits, sinó invisibilitzats; els dissidents ja no són cremats, sinó esborrats. L’imperi ja no necessita mapes, perquè viu a dins de cadascú.

Aquesta és la culminació del mecanisme de dominació: quan l’altre ja no cal destruir-lo físicament perquè ja ha estat interioritzat com a absència. Quan la por, la submissió o el conformisme esdevenen reflexos espontanis. Quan la víctima s’identifica amb el seu botxí. És aquí on la destrucció de l’altre arriba al seu zenit més profund: quan l’altre ja no existeix perquè ha estat absorbit per la mateixa consciència que el va negar. I aleshores, el sapiens es troba sol davant el seu propi mirall: sense enemics exteriors, sense oposició real, però amb la mateixa necessitat ancestral de dominar. Perquè quan no queda ningú més a destruir, el sapiens comença a destruir-se a si mateix.

La psicologia de la crueltat

Darrere de cada guerra, de cada conquesta i de cada domini, hi ha una força més íntima, més primitiva i, alhora, més refinada: la necessitat d’humiliar per sentir-se superior. La crueltat no és només una conseqüència de la violència; n’és la seva essència psicològica, el seu nucli emocional més pur. Allà on la raó esdevé excusa i la moral es fa instrument, la crueltat actua com un mecanisme de reafirmació. El dolor de l’altre es converteix en un mirall on el dominador es contempla i confirma la seva grandesa. És a través de la ferida aliena que el sapiens mesura la seva força i reconstrueix el seu ego.

La crueltat és, en el fons, una forma de narcisisme col·lectiu. El plaer que el poder obté de la submissió de l’altre no és diferent del que sent l’individu davant del seu propi reflex quan s’admira. Però en aquest cas, el mirall és una persona viva, una consciència que pateix, i és precisament aquest patiment el que dóna valor al reflex. Com més profund és el dolor infligit, més clara sembla la imatge del poder. L’humiliació esdevé una forma d’autoafirmació, i la destrucció de l’altre, una cerimònia d’exaltació de la pròpia existència.

No n’hi ha prou amb vèncer: cal veure el vençut agenollat, cal sentir-lo demanar perdó, cal veure’l reconèixer que el vencedor tenia raó. Aquesta necessitat de subjugació simbòlica revela que la guerra no és només una lluita pels recursos o pel territori, sinó una guerra d’imaginaris, d’egos, de valors. El vencedor no busca només conquerir l’espai de l’altre, sinó també el seu llenguatge, la seva memòria, la seva dignitat. Perquè dominar no és només posseir, sinó reescriure el món de tal manera que la pròpia superioritat sembli natural, inevitable, fins i tot justa.

El plaer de la crueltat és un plaer disfressat de moral. El sapiens no se sent cruel mentre exerceix la seva violència: se sent just. Creu que castiga, que corregeix, que purifica. El seu acte destructiu es vesteix amb la roba de la rectitud, i el patiment que infligeix es transforma en pedagogia o en justícia. Aquesta és la seva gran habilitat: convertir la violència en un acte de redempció. Quan crema l’heretge, diu que allibera la seva ànima; quan esclavitza, afirma que civilitza; quan bombardeja, proclama que protegeix. En aquest mecanisme mental es revela la més perversa de les seves evolucions: la capacitat d’obtenir plaer moral de la destrucció.

Aquesta “delícia ètica” —aquest plaer que prové de fer el mal creient fer el bé— és una de les més grans invencions del sapiens. Gràcies a ella, pot dormir després de l’extermini, pot brindar després del saqueig, pot somriure davant del sofriment. L’excusa moral li permet alliberar-se de la culpa, convertir la sang en mèrit, el dolor en ofrena. I així, la crueltat, lluny de ser percebuda com a corrupció, esdevé virtut. No hi ha res més perillós que un home cruel convençut que actua amb noblesa. La història n’és plena: inquisidors devots, generals compassius, missioners armats, jutges piadosos. Tots ells creien actuar per amor a un bé més gran —i és aquest amor, paradoxalment, el que donà al mal la seva força més persistent.

Però la crueltat no viu només en els grans escenaris de la història; es reprodueix cada dia en les petites jerarquies de la vida quotidiana. En el desdeny amb què es tracta el feble, en la indiferència davant la misèria, en la burla subtil, en la humiliació disfressada d’humor, en l’exclusió presentada com a ordre natural. El mateix mecanisme que mou els imperis a dominar mou també els individus a buscar algú a sota seu per poder-se sostenir. El poder, en qualsevol escala, necessita un objecte sobre el qual projectar la seva superioritat. I la crueltat és la seva respiració constant: discreta, quotidiana, invisible, però essencial per mantenir la sensació de jerarquia.

Hi ha, en el fons de la crueltat, una por immensa: la por de la igualtat. Si tots fóssim iguals, si ningú pogués imposar-se sobre ningú, el poder deixaria d’existir. Per això, el sapiens necessita mantenir viva la diferència i, sobretot, mantenir viva la ferida. Només així pot seguir creient que ell és més fort, més savi, més digne. L’altre humiliat li recorda constantment que ell existeix per damunt d’algú, que la seva identitat té pes, que el seu domini té sentit. La crueltat, per tant, és un mecanisme d’autoconservació psicològica disfressat de ordre moral. És la defensa última de l’ego davant la seva pròpia fragilitat.

En les seves formes més sofisticades, la crueltat adopta una aparença estètica. El patiment de l’altre es converteix en espectacle: l’execució pública, el judici retransmès, el drama de la guerra televisada, la humiliació viral a les xarxes. El sapiens, que ja no pot participar obertament en la destrucció, la consumeix com a entreteniment. Troba plaer en la desgràcia aliena, no perquè sigui malvat, sinó perquè el sofriment dels altres li recorda, subtilment, que ell encara és al costat segur del mirall. La crueltat moderna és emocional: no mata, però destrueix des de la distància, amb la mateixa precisió que una arma, però amb la fredor del desinterès.

Així, la crueltat s’ha convertit en un vincle social: uneix els qui dominen i separa els qui pateixen. És una litúrgia invisible que estructura les relacions humanes, un codi no escrit que determina qui té dret a ferir i qui ha d’aguantar. I en aquest ritual, el dolor és la llengua comuna: una llengua que el dominador parla amb orgull i la víctima amb silenci.

El sapiens, en la seva aparent racionalitat, ha après a sofisticar la barbàrie fins a fer-la compatible amb la cultura, la religió i la moral. Pot ser culte i cruel, compassiu i implacable, pietós i sàdic alhora. Aquesta és la seva paradoxa més gran: l’única criatura capaç de convertir el sofriment aliè en una experiència estètica, ètica i, fins i tot, espiritual.

Per això, la psicologia de la crueltat no descriu un desviament de la naturalesa humana, sinó el seu centre. El sapiens necessita l’altre per reafirmar-se, i quan ja no pot estimar-lo, el domina; quan no el pot dominar, el menysprea; i quan no el pot eliminar, el humiliarà fins a reduir-lo a silenci. En aquest procés, el món es converteix en un teatre de miralls trencats, on cada ferida reflecteix una victòria i cada llàgrima, una consagració. I mentre el dolor continua essent la mesura del poder, la civilització continuarà essent només una forma elegant de la crueltat.

La dilució de la responsabilitat

Com més gran és el grup, més fàcil és matar. L’individu, que en solitud podria dubtar, sentir, vacil·lar, retrocedeix davant la mirada de la massa. Quan l’ésser humà s’integra en el col·lectiu, perd no només el seu nom, sinó també la seva consciència. Dins la multitud, la culpa es reparteix fins a desaparèixer, com una gota de tinta dissolta en un oceà. Ningú no se sent responsable perquè tots hi participen. Ningú no mata: és “l’exèrcit”, “la nació”, “el poble”, “Déu”, “la història”, “el mercat”. La mà que colpeja ja no és la meva, sinó la de la Humanitat, i aquest plural majúscul es converteix en el refugi més segur del mal.

L’individu aïllat pot sentir el pes de la seva acció; pot veure la sang a les seves mans, pot sentir el tremolor de la culpa. Però el grup ofereix una protecció psicològica gairebé perfecta: substitueix la mirada interior per la del conjunt. Allò que abans era decisió es converteix en obediència; allò que abans era crim, en deure; allò que abans era dubte, en disciplina. L’ésser humà, quan s’amaga darrere d’un uniforme o d’un càrrec, deixa d’actuar en nom propi per convertir-se en instrument. I és en aquest moment, quan el subjecte es transforma en funció, que el mal deixa de tenir rostre i la responsabilitat, de tenir pes.

Aquesta és la paradoxa més perversa del sapiens: només pot perpetrar el mal a gran escala quan ha après a negar la seva pròpia autoria. L’extermini, la repressió, la censura o la tortura no serien possibles si cada participant hagués de mirar directament el resultat del seu acte. Però el col·lectiu difumina les conseqüències; cada engranatge pot afirmar que només gira perquè el mecanisme ho exigeix. El botxí obeeix ordres, el comandant segueix lleis, el polític defensa la pàtria, el banquer actua pel mercat, el funcionari per protocol, el ciutadà pel deure. I entre tots, construeixen una arquitectura d’irresponsabilitat perfecta, una catedral del mal sense culpables.

El mecanisme és antic, però la seva eficàcia moderna és devastadora. L’home de les societats primitives matava amb les seves pròpies mans; l’home civilitzat pot destruir ciutats sense ni tan sols prémer un botó, perquè algú altre el prem per ell, i un tercer l’ha programat, i un quart li ha donat la raó legal, i un cinquè l’ha justificat al diari. Aquesta cadena d’intermediaris permet que la sang desaparegui sota capes d’abstracció. La tecnologia no només despersonalitza el dolor: també despersonalitza la culpa. Com més lluny és la víctima, més lleugera és la consciència.

El col·lectiu, amb la seva grandesa aparent, actua com una màquina d’absoldre. La veu interior —aquella que encara recorda el bé i el mal— s’apaga sota els crits del conjunt. El “tots” es converteix en anestèsia moral: “tots ho fan”, “tots hi creuen”, “tots ho demanen”. La paraula “tots” és, potser, la més perillosa del llenguatge humà, perquè elimina la diferència entre l’actor i l’espectador, entre el culpable i l’indiferent. Quan tots hi participen, ningú no hi és responsable. La massa és el lloc on la consciència individual s’esvaeix, però també on el mal es fa impersonal, legítim, necessari.

En aquest sentit, la història no és només una successió d’actes de poder, sinó una successió de excuses col·lectives. Cada època ha trobat la seva manera d’amagar la culpa sota la bandera del bé comú. Els inquisidors actuaven “en nom de Déu”; els conqueridors, “en nom de la civilització”; els generals, “en nom de la pàtria”; els executius, “en nom del mercat”; els científics, “en nom del progrés”. El llenguatge del col·lectiu és el més eficaç instrument de la irresponsabilitat. Ningú no diu “he matat”; tots diuen “s’ha fet necessari”.

La dilució de la responsabilitat és la gran alquímia moral del sapiens. Converteix el crim en política, la cobdícia en economia, la covardia en prudència. En aquesta alquímia, la culpa personal es transforma en estadística, i la tragèdia, en percentatge. El sofriment deixa de tenir nom i passa a ser una xifra, un gràfic, una línia de tendència. L’humà pot contemplar la seva pròpia brutalitat amb distància científica, fins i tot amb satisfacció: ja no hi veu dolor, sinó dades, resultats, eficàcia. Aquesta és la crueltat moderna: no necessita odiar per destruir, només necessita no sentir.

El poder ho sap, i per això organitza el món de manera que ningú no pugui sentir-se mai del tot responsable. Tot està fragmentat, delegat, compartimentat. Cadascú compleix una tasca, ningú no veu el conjunt. És un sistema construït per evitar el pes de la consciència: ningú no és culpable perquè tots són imprescindibles. Aquesta arquitectura del mal col·lectiu ha permès al sapiens dur la destrucció a escales que cap individu, per si sol, hauria pogut sostenir. La seva violència és tan gran com el seu desig de negar-la.

I tanmateix, hi ha en tot això una ironia profunda: l’home que es dissol dins del col·lectiu per fugir de la culpa acaba sent més feble que mai. Quan ja no és responsable, ja no és lliure. La seva obediència, que el salva del remordiment, també el condemna a la servitud. El poder necessita masses obedients, però la seva existència depèn del silenci d’aquestes masses. La història dels sapiens és, doncs, la història d’un diàleg trencat entre l’individu i el grup: un que mata per sentir-se part, i un col·lectiu que perd el seu rostre a força d’afirmar-se com a únic.

La dilució de la responsabilitat és el pas final de la destrucció de l’altre, perquè ja no hi ha algú que pugui respondre per l’acte. El mal esdevé anònim, burocràtic, funcional. No hi ha assassí, només procediment; no hi ha repressió, només ordre; no hi ha víctima, només conseqüències inevitables. Quan la consciència es reparteix, la humanitat es perd. El sapiens ha inventat estructures tan complexes que li permeten fer el mal sense adonar-se’n i, el més trist, sense que ningú pugui ser jutjat per això.

Així, el mal més gran no és el de qui odia, sinó el de qui obeeix. Perquè l’obediència cega converteix el pensament en accessori i la voluntat en reflex. El sapiens, per fugir de la seva solitud moral, s’ha refugiat en la multitud, sense adonar-se que allà la seva ànima s’ha diluït.

I és precisament en aquesta dissolució —en aquest “nosaltres” que esdevé excusa universal— on el mal troba la seva màxima impunitat: quan ningú no és culpable, tot és possible. I la destrucció, que començà com una mirada i es convertí en guerra, arriba ara al seu grau més alt: el moment en què l’home pot destruir sense sentir, sense veure, sense recordar. Quan ja no queda ningú que digui “jo”.

Els nous rostres de la dominació

Avui, la destrucció de l’altre ja no necessita espases ni canons, ni presons visibles, ni exèrcits que facin tremolar la terra. El domini s’ha tornat més subtil, més silenciós, més eficient. Té la forma d’un mercat, d’una pantalla, d’un algoritme o d’un deute. Ja no cal imposar l’obediència per la força, perquè el sapiens ha après a desitjar allò que el domina, a servir allò que creu que el fa lliure. L’altre, el diferent, el marginal, ja no és perseguit amb armes, sinó amb idees, amb hàbits, amb estímuls dissenyats per conduir-lo sense que se n’adoni. La nova dominació és invisible, i per això és més profunda: no esclavitza cossos, sinó consciències.

La modernitat, que un dia va proclamar-se hereva de la raó i enemiga de la tirania, ha perfeccionat l’art de sotmetre amb amabilitat. L’autoritat ja no crida: suggereix. Ja no castiga: recompensa. Ja no amenaça: sedueix. El poder ha descobert que la submissió voluntària és més estable que la imposada. En lloc de la por, utilitza el desig; en lloc del càstig, la gratificació instantània; en lloc del control directe, la dependència. L’ésser humà, convençut de la seva autonomia, s’ha convertit en un presoner que s’encadena a si mateix, cada cop que prem un botó, cada cop que accepta un contracte, cada cop que lliura la seva atenció a una pantalla.

L’antic colonitzador arribava amb vaixells i exèrcits; el nou ho fa amb connexions i aplicacions. El primer robava or i terres; el segon, dades i temps. Però el mecanisme és idèntic: extreure valor del que és viu i convertir-lo en mercaderia. El mercat, avui, no només compra i ven objectes: compra i ven persones disfressades de consumidors, ven vides convertides en estadístiques, ven emocions empaquetades com experiències. I el més inquietant és que el nou esclau paga per la seva pròpia servitud. L’home modern no és dominat per la força, sinó per la seva adhesió inconscient a un sistema que l’ha convençut que no n’hi ha cap altre.

El poder d’aquest temps no imposa el silenci: el multiplica fins al soroll. No censura la paraula, sinó que la dilueix entre milers de veus que es destrueixen mútuament. No dicta ordres, sinó que orienta preferències, dissenya entorns, manipula percepcions. Els nous instruments de dominació —la publicitat, la propaganda, la desinformació, la hiperconnexió— ja no necessiten obligar ningú a creure: només cal saturar-lo d’informació fins que la veritat perdi sentit. L’ésser humà, cansat de discernir, acaba acceptant el relat més còmode, aquell que li ofereix la sensació de comprendre sense haver de pensar. I així, la dominació es consuma sense resistència, perquè es confon amb la llibertat d’elecció.

En aquesta nova arquitectura del poder, el domini és anònim i descentralitzat. No hi ha un tirà visible, sinó mil mecanismes dispersos que operen simultàniament. L’algoritme, aparentment neutre, és la nova mà invisible que reparteix privilegis i condemnes. Decideix què és rellevant, què és real, què mereix ser vist. I en aquesta tria, el món es reordena cada segon. Els criteris morals, culturals o polítics ja no depenen d’un rei o d’una religió, sinó d’una fórmula matemàtica que aprèn del comportament de milions d’usuaris. Però aquesta fórmula no és imparcial: reflecteix els interessos d’aquells que la programen. La màquina és només la nova màscara del poder antic: el control dels uns sobre la percepció dels altres.

El deute és una altra forma de domini refinat. L’esclau d’abans treballava per evitar el fuet; l’esclau d’avui treballa per evitar el descobert bancari. Les cadenes no són de ferro, sinó de números, d’interessos, de terminis. El sistema econòmic modern ha aconseguit el que cap imperi no havia assolit: convertir la dependència en virtut, la precarietat en mèrit, la servitud en estabilitat. El ciutadà que paga puntualment el seu deute és l’ideal del súbdit obedient. Treballa, consumeix, calla i creu que és lliure, perquè ningú no el força. Però el seu dia és una successió d’obligacions invisibles que li devoren la vida com formigues dins d’una fruita madura.

També la cultura, que un dia fou espai de resistència, s’ha transformat en una eina de domesticació. La indústria de l’entreteniment converteix l’art en producte, la rebel·lia en moda, el pensament en mercaderia. Allò que abans era subversió ara es ven empaquetat amb seguretat i etiquetes morals. El sistema ha après a assimilar qualsevol dissidència abans que pugui convertir-se en perill. Tot esdevé simulacre: la protesta, l’amor, la compassió. I en aquest simulacre, l’ésser humà es distreu de la seva pròpia submissió. No necessita censura, perquè el plaer d’estar entretingut és la seva nova cadena.

Aquesta és la gran revolució de la dominació moderna: ha substituït la violència física per la violència simbòlica, la imposició per la persuasió, la por pel desig. L’antiga esclavitud era visible i, per tant, podia ser combatuda; la nova és invisible i voluntària. L’individu ja no és forçat a obeir, sinó que col·labora activament en la seva pròpia explotació. Participa, produeix, comparteix, “opina”, i en fer-ho alimenta la maquinària que l’observa, el classifica i el condiciona. El sistema ja no castiga els qui s’hi resisteixen: simplement els desconnecta, els fa irrellevants, els expulsa del relat dominant. I per molts, la pitjor por ja no és perdre la llibertat, sinó ser oblidats.

El resultat és un món aparentment pacífic, però sostingut per una violència silenciosa que penetra tots els racons de la vida. El mercat determina què mengem, què llegim, què pensem, què desitgem; les pantalles ensenyen com mirar; els algoritmes, com creure. I nosaltres, convençuts de ser protagonistes del nostre destí, ens hem convertit en espectadors del nostre propi control. La diferència, que un dia va ser el motor de la diversitat humana, és ara sospitosa. Tot ha de ser mesurable, comparable, optimitzat. El que no pot ser quantificat, es descarta. I així, el món s’uniformitza a una velocitat que cap dictadura hauria pogut somiar.

Però, sota aquesta uniformitat, batega una veritat antiga: la dominació no ha desaparegut, només s’ha refinat. Els nous senyors no necessiten trons ni corones; els seus rostres són pantalles, logotips, indicadors econòmics. Governen sense necessitat d’ordres, perquè han après a convertir el control en hàbit i la submissió en rutina. L’altre —aquell que encara pensa, que encara recorda, que encara parla amb veu pròpia— és la nova amenaça. No cal empresonar-lo: n’hi ha prou amb ridiculitzar-lo, amb saturar-lo de soroll, amb deixar-lo parlar fins que ningú no l’escolti.

Així és com la violència simbòlica ha substituït la física, però el seu esperit és el mateix de sempre: anul·lar la diferència per dominar-la. El sapiens, que es creu en el cim de la seva evolució, viu immers en una xarxa d’obediències invisibles. No hi ha fuets ni murs, només estímuls, pantalles i promeses. I, tanmateix, la seva servitud és més profunda que mai, perquè ja no la percep com a tal. El somni de llibertat s’ha convertit en el millor instrument de control.

I en aquest escenari de modernitat i llum artificial, el veritable enemic del sistema és, una vegada més, aquell que encara recorda el valor de la consciència, aquell que —mirant al mirall dels sapiens— gosa preguntar-se si el progrés és només una nova forma de destrucció.

L’altre com a mirall

Hi ha un moment, després de segles de destrucció i d’autoengany, en què el sapiens s’atura davant les ruïnes que ha deixat rere seu i descobreix —amb un estremiment que el travessa de silenci— que el que ha destruït no era mai realment l’altre, sinó ell mateix. Cada guerra, cada esclavitud, cada colonització, cada humiliació ha estat un intent desesperat d’esborrar del món allò que li resulta insuportable veure en el seu propi interior. L’altre és, i sempre ha estat, el seu mirall més fidel. I per això l’ha volgut trencar tantes vegades: perquè reflecteix el que més tem, el que més nega, el que més fuig.

Allò que el sapiens condemna en l’altre —la seva ignorància, la seva violència, la seva ambició, la seva arrogància— és exactament el que porta dins, projectat cap enfora per no haver-ho d’afrontar. La guerra exterior és només el reflex ampliat d’una guerra interior que mai no s’ha atrevit a mirar de cara. Quan el sapiens assenyala l’enemic, el que realment fa és assenyalar la seva ombra. El seu odi no és sinó una forma de por: la por de reconèixer-se en el rostre del contrari. I en aquesta por hi ha la clau de tota la seva història, la clau de la seva ruïna i, potser, la de la seva possible redempció.

L’altre no és l’amenaça: és el testimoni. És la part del món que li mostra el que ell no vol acceptar. Si l’altre és pobre, és perquè el sapiens no pot veure la seva pròpia cobdícia; si és ignorant, és perquè no suporta la seva pròpia ceguesa; si és violent, és perquè intueix la seva pròpia ferocitat sota el vernís de civilització. Tot el que anomena “bàrbar” és el que ha exiliat de si mateix, tot el que menysprea és el que ha reprimit, tot el que vol destruir és el que encara l’habita. La destrucció de l’altre és, sempre, una forma de fuga. I així, el món es converteix en un escenari de projeccions, on el sapiens lluita contra la seva pròpia ombra sense reconèixer-la.

Aquest mecanisme, que Freud va entreveure en la psicologia individual, s’ha convertit en la lògica de la humanitat sencera: projectar fora allò que no pot suportar dins. Les societats, igual que els individus, necessiten enemics per mantenir la seva cohesió, per evitar mirar-se massa endins, per conservar la il·lusió d’una puresa que mai no han tingut. La història universal és una seqüència d’aquestes fugides col·lectives: expulsar, perseguir, exterminar, dominar, per tal de no haver d’afrontar el vertigen de la pròpia veritat. En aquest sentit, la violència no és només un acte físic o polític: és una estratègia psicològica, un dispositiu per allunyar la mirada del centre del mirall.

Però arriba un moment —potser el que vivim avui— en què ja no queda ningú més a assenyalar. El món s’ha fet massa petit, les fronteres massa poroses, la diferència massa interdependent. El sapiens ha conquerit tot el que podia conquistar, ha domesticat gairebé tot el que podia dominar, i ara només li resta enfrontar-se a l’únic enemic que li queda: ell mateix. I aquest és el combat més difícil, perquè no es pot guanyar. No hi ha victòria possible sobre el que som. Només hi ha reconeixement o destrucció, lucidesa o extinció.

Quan el sapiens comprengui que l’altre no és un perill sinó una part seva, haurà donat el primer pas real cap a la maduresa de la seva espècie. Només aleshores podrà començar la reconciliació amb la seva pròpia ombra, aquella ombra que l’ha perseguit des del moment en què va aprendre a mirar-se. Acceptar l’altre és acceptar-se; abraçar la diferència és reconèixer-se mortal, imperfecte, inacabable. És deixar d’aspirar a la supremacia per començar a desitjar la convivència. És entendre que el món no és una selva de enemics, sinó una xarxa de miralls on cada rostre, cada cultura, cada veu, reflecteix una part del mateix misteri.

Però per arribar-hi cal un gest de coratge que el sapiens rarament ha tingut: mirar sense voler jutjar, observar sense voler posseir, comprendre sense voler corregir. El mirall no castiga, només mostra. I tanmateix, és això el que més tem l’home: veure’s nu davant la veritat del que és. Perquè mirar el mirall de l’altre és despullar-se del mite de la pròpia superioritat. És descobrir que no hi ha bàrbars ni civilitzats, vencedors ni vençuts, justos ni pecadors: només humans atrapats en la mateixa dualitat, repetint els mateixos errors amb noms diferents.

Si alguna redempció és possible —i aquest llibre ho sospira més que no pas ho proclama—, començarà el dia que el sapiens entengui que la seva salvació no depèn de destruir el que li és estrany, sinó d’escoltar-lo. El dia que entengui que no hi ha enemic més poderós que la seva pròpia ignorància, ni victòria més gran que la d’una consciència reconciliada amb les seves contradiccions. Només llavors la guerra exterior podrà cessar, perquè la guerra interior haurà trobat repòs.

L’altre és, doncs, el darrer mirall que l’humà ha d’atrevir-se a mirar. El més incòmode, el més vertader. Aquell que no retorna una imatge embellida, sinó el reflex cru de la seva pròpia història. Si el sapiens s’hi mira amb sinceritat —si suporta la vergonya, la culpa, la vulnerabilitat que hi descobrirà—, potser començarà a intuir una nova possibilitat de vida: una civilització que no es fonamenti en la conquesta, sinó en el reconeixement. Però si continua fugint d’aquest mirall, si persisteix en negar-se, aleshores tot el que anomena “progrés” no serà sinó una forma més sofisticada de la seva destrucció.

Perquè, al final, no és l’altre qui ha de ser salvat: som nosaltres qui hem de ser alliberats de la necessitat de destruir. I aquest alliberament només serà possible el dia que el sapiens s’atreveixi a mirar-se, per fi, en els ulls de l’altre —i hi vegi, no un enemic, sinó ell mateix.

Epíleg: La memòria de la ferida

Cap civilització no ha après del dolor aliè sense abans ignorar-lo. La història del sapiens és una successió de catàstrofes que es repeteixen perquè cada generació es creu més lúcida que l’anterior. El món avança tecnològicament, però moralment camina en cercles: reinventa les mateixes excuses, vesteix amb noves paraules els mateixos horrors, torna a cometre els mateixos crims amb un llenguatge més refinat. El dolor, quan és propi, es converteix en bandera; quan és dels altres, en estadística. I així, cada època proclama la seva superioritat mentre camina sobre les restes de l’anterior.

El sapiens és un animal que recorda per justificar-se i oblida per sobreviure. La seva memòria no és un arxiu fidel del passat, sinó una construcció selectiva, una obra de propaganda de la seva pròpia consciència. Recorda el que li enalteix i esborra el que l’incomoda. Els exterminis, els esclavatges, les guerres i les colonitzacions queden relegats a les notes a peu de pàgina, a commemoracions rituals, a monuments que ningú no mira. El record del sofriment aliè es converteix en decorat, en testimoni inert d’una època que creu haver evolucionat. Però el dolor, quan és silenciat, no desapareix: fermenta. I aquest ferment, tard o d’hora, torna a la superfície en forma d’una nova barbàrie, d’una nova injustícia, d’una nova negació.

La memòria dels sapiens és com una ferida que es nega a cicatritzar perquè cada generació la reobre amb noves mans. Parla del passat amb solemnitat, però en realitat en fuig. Ensenya els seus fills a condemnar el mal antic per no haver de reconèixer el mal present. Organitza jornades de la memòria, però no canvia els gestos quotidians que perpetuen la mateixa indiferència que un dia va permetre l’horror. I així, la història esdevé una pedagogia de l’oblit: un relat que exalta els herois i amaga els botxins, o que, més sovint encara, converteix els botxins en herois. La victòria es narra; la vergonya, s’esborra.

Tot poble, tota civilització, tota ideologia repeteix aquest ritual: convertir la seva culpa en mite fundacional, el seu crim en llegenda, el seu passat en orgull. Però la ferida, encara que s’amagui, continua supurant sota les pedres del progrés. Els pobles conquerits, les llengües silenciades, els cossos explotats, les terres devastades, les veus esborrades —tots ells formen part d’una memòria subterrània que cap relat oficial pot extingir. És la memòria de la ferida, la memòria dels vençuts, la veu tènue que diu al vencedor: “Encara hi som. Encara recordem.” I en aquest murmuri persistent hi ha, paradoxalment, l’únic fil d’esperança que li queda a la humanitat.

Perquè si alguna possibilitat de redempció existeix, no vindrà del progrés ni de la raó, sinó de la memòria. No de la memòria triomfalista que celebra la glòria, sinó de la memòria humil que escolta el dolor. Una memòria que no jutgi només el passat, sinó el present; que no serveixi per acusar els altres, sinó per comprendre’ns a nosaltres mateixos. Només quan el sapiens sigui capaç de mirar de cara el sofriment que ha provocat —no com a culpa, sinó com a responsabilitat compartida— podrà començar a reconstruir la seva relació amb el món. La memòria no ha de ser un museu de les atrocitats, sinó una consciència viva que impedeixi repetir-les.

Però aquesta consciència demana un acte de veritable valentia: deixar de parlar de “ells” i començar a parlar de “nosaltres”. Deixar de projectar el mal cap enfora i reconèixer-lo com una part intrínseca del que som. Comprendre que l’altre no és el culpable, sinó la conseqüència; que no hi ha un “ells” sense un “nosaltres” que l’hagi creat. La reconciliació no consisteix a perdonar l’enemic, sinó a reconèixer-lo com a part del nostre reflex, com un fragment de la nostra pròpia ombra. Només quan la humanitat sàpiga mirar el seu passat sense orgull ni excusa, podrà començar a escriure un futur diferent.

Potser, entre les ruïnes de tantes destruccions, roman encara aquesta possibilitat: comprendre que l’altre no és enemic, sinó l’única oportunitat de ser humà. Només l’empatia pot substituir la conquesta, només el reconeixement pot curar la ferida. No es tracta de perdonar, sinó de comprendre; no d’oblidar, sinó d’assumir. Perquè el dolor del món no és aliè: és el nostre. Cada esclau, cada víctima, cada poble humiliat és una part del mateix organisme que patim i que som. Quan el sapiens ho entengui —quan entengui que no hi ha victòria sense pèrdua ni poder sense destrucció—, potser començarà a concebre una altra forma d’existir.

El futur de l’espècie dependrà d’aquesta comprensió: la de saber que la seva supervivència no es juga en el domini, sinó en la capacitat d’estimar sense posseir i de mirar sense destruir. Si algun dia la humanitat aprèn a recordar no per venjar-se sinó per aprendre, no per justificar-se sinó per entendre, aleshores potser trobarà la sortida d’aquest llarg laberint de destrucció.

Perquè només qui recorda amb veritat és capaç de canviar. I només qui és capaç de veure en l’altre la seva pròpia ferida pot, finalment, començar a curar-la.