EpĂleg — Pot Existir Sobirania dins la Fonsfera?
Al llarg dels capĂtols anteriors hem recorregut una arquitectura que no Ă©s secreta, però sĂ rarament explicada en la seva […]
Al llarg dels capĂtols anteriors hem recorregut una arquitectura que no Ă©s secreta, però sĂ rarament explicada en la seva […]
Al llarg de Fonsfera hem identificat el centre gravitatori del sistema: els grans fons d’inversió i les estructures de capital
Durant segles, la comunicaciĂł de masses va estar concentrada en canals costosos i verticals: impremtes, radiodifusiĂł, televisions i diaris han
Tota arquitectura de poder genera tensions. I tota tensió, tard o d’hora, aflora en forma d’escà ndol. En les democrà cies contemporà nies,
Si el capital estructura l’economia, la norma consolida la rendibilitat i el relat estabilitza la percepció, encara resta un element
Si el deute estructura l’entorn legislatiu i els contractes consoliden la rendibilitat, el relat en garanteix la legitimació. Cap arquitectura
Si el crèdit polĂtic condiciona la supervivència organitzativa dels partits, el deute pĂşblic condiciona l’horitzĂł operatiu dels estats. El partit
La democrà cia contemporà nia es presenta com un sistema de competència ideològica, però aquesta imatge, tan arrelada en l’imaginari col·lectiu, oblida
Com el poder modela el relat públic a través d’incentius, propietat i concentració financera sense necessitat de censura formal. Vivim
Quan el poder es reserva la llibertat de mentir i a l’altre li reserva el deure de callar, la resta
 Hi ha moments en què la història accelera i deixa de dissimular. El que ha passat recentment a Veneçuela —el
Quan s’analitza el poder contemporani des de la superfĂcie institucional — governs, parlaments, partits, tribunals, mitjans — la imatge que
Abans d’analitzar l’arquitectura contemporà nia del poder financer, cal comprendre la seva transformació. La Fonsfera no apareix de manera sobtada ni
Quan tot calla, queda la ment. No hi ha déus, ni conquestes, ni veus; només el pensament, girant com una
Entre la teoria i la supervivència d’un poble, cal triar. Catalunya no necessita més discursos decolonials: necessita descolonitzar-se de debò.
El sapiens continua avançant sense dubtar, convençut que cada pas és un triomf. Mira el seu pas pel món i
La Terra com a vĂctima de la nostra intel·ligència El jardĂ i la ferida Abans que existissin els lĂmits, abans
El naixement de la diferència Tot comença amb la mirada.Abans que la paraula articulés el món, abans que el foc
La frontera invisible Durant segles, l’ésser humĂ s’ha contemplat com una excepciĂł de la vida. Ha traçat una lĂnia imaginĂ ria