Capítol

Al llarg dels capítols anteriors hem recorregut una arquitectura que no és secreta, però sí rarament explicada en la seva

La indústria armamentística sovint es presenta com un sector més de l’economia, vinculat a la defensa nacional, a la seguretat

Al llarg de Fonsfera hem identificat el centre gravitatori del sistema: els grans fons d’inversió i les estructures de capital

Durant segles, la comunicació de masses va estar concentrada en canals costosos i verticals: impremtes, radiodifusió, televisions i diaris han

Tota arquitectura de poder genera tensions. I tota tensió, tard o d’hora, aflora en forma d’escàndol. En les democràcies contemporànies,

Si el capital estructura l’economia, la norma consolida la rendibilitat i el relat estabilitza la percepció, encara resta un element

Si el deute estructura l’entorn legislatiu i els contractes consoliden la rendibilitat, el relat en garanteix la legitimació. Cap arquitectura

Si el crèdit polític condiciona la supervivència organitzativa dels partits, el deute públic condiciona l’horitzó operatiu dels estats. El partit

La democràcia contemporània es presenta com un sistema de competència ideològica, però aquesta imatge, tan arrelada en l’imaginari col·lectiu, oblida

Quan s’analitza el poder contemporani des de la superfície institucional — governs, parlaments, partits, tribunals, mitjans — la imatge que

Abans d’analitzar l’arquitectura contemporània del poder financer, cal comprendre la seva transformació. La Fonsfera no apareix de manera sobtada ni