🪞CapĂtol 12 – Pensadors davant del mirall humĂ
Hi ha una sospita antiga que travessa la història humana amb la persistència silenciosa de tot allò que no ha […]
Hi ha una sospita antiga que travessa la història humana amb la persistència silenciosa de tot allò que no ha […]
La història humana s’ha explicat gairebé sempre com una història d’ascens. Des de les primeres fogueres enmig de la nit
Si el Sol s’ha anat configurant, en els capĂtols anteriors, com l’eix inevitable sobre el qual haurĂ de gravitar qualsevol
Després d’haver recorregut els camins foscos de la història humana, després d’haver observat sense vel la llarga successió de conquestes,
Al llarg dels capĂtols anteriors hem recorregut una arquitectura que no Ă©s secreta, però sĂ rarament explicada en la seva
La indĂşstria armamentĂstica sovint es presenta com un sector mĂ©s de l’economia, vinculat a la defensa nacional, a la seguretat
Al llarg de Fonsfera hem identificat el centre gravitatori del sistema: els grans fons d’inversió i les estructures de capital
Durant segles, la comunicaciĂł de masses va estar concentrada en canals costosos i verticals: impremtes, radiodifusiĂł, televisions i diaris han
Tota arquitectura de poder genera tensions. I tota tensió, tard o d’hora, aflora en forma d’escà ndol. En les democrà cies contemporà nies,
Si el capital estructura l’economia, la norma consolida la rendibilitat i el relat estabilitza la percepció, encara resta un element
Hi ha una paradoxa inquietant en la història humana: a mesura que les societats s’han tornat més complexes, la responsabilitat
Si el deute estructura l’entorn legislatiu i els contractes consoliden la rendibilitat, el relat en garanteix la legitimació. Cap arquitectura
Si el crèdit polĂtic condiciona la supervivència organitzativa dels partits, el deute pĂşblic condiciona l’horitzĂł operatiu dels estats. El partit
La democrà cia contemporà nia es presenta com un sistema de competència ideològica, però aquesta imatge, tan arrelada en l’imaginari col·lectiu, oblida
Si hi ha una constant que travessa tota la història dels humans, és la recerca d’energia. No com una activitat
Durant molt de temps, els Sapiens hem parlat de l’energia com si fos una cosa externa a nosaltres, un element
Hi ha idees que no apareixen perquè algú les imagina, sinó perquè el temps les exigeix. Idees que no neixen
La paraula “civilització” ens reconforta. La pronunciem amb la mateixa serenor amb què algú es declara innocent davant del mirall.
Quan s’analitza el poder contemporani des de la superfĂcie institucional — governs, parlaments, partits, tribunals, mitjans — la imatge que
Abans d’analitzar l’arquitectura contemporà nia del poder financer, cal comprendre la seva transformació. La Fonsfera no apareix de manera sobtada ni