Capítol 7 – La intel·ligència com a maledicció
Quan tot calla, queda la ment. No hi ha déus, ni conquestes, ni veus; només el pensament, girant com una […]
Quan tot calla, queda la ment. No hi ha déus, ni conquestes, ni veus; només el pensament, girant com una […]
El sapiens continua avançant sense dubtar, convençut que cada pas és un triomf. Mira el seu pas pel món i
La Terra com a víctima de la nostra intel·ligència El jardí i la ferida Abans que existissin els límits, abans
El naixement de la diferència Tot comença amb la mirada.Abans que la paraula articulés el món, abans que el foc
La frontera invisible Durant segles, l’ésser humà s’ha contemplat com una excepció de la vida. Ha traçat una línia imaginària
Quan la necessitat era llei Hi hagué un temps en què l’home no coneixia encara el bé ni el mal.
Hi ha un instant, breu com un batec però immens com l’univers, en què l’ésser humà s’atura i es veu.
Hi ha una ombra antiga que acompanya l’espècie humana des del seu primer alè. No és feta de foscor, sinó
El lector que arriba a aquestes pàgines no trobarà un manual, ni un discurs per convèncer ningú. El que té
Hi ha moments en què l’ésser humà, tot i envoltat de soroll, s’adona que el silenci del món li pesa