🌀Epíleg — Pot Existir Sobirania dins la Fonsfera?
Al llarg dels capítols anteriors hem recorregut una arquitectura que no és secreta, però sí rarament explicada en la seva […]
Al llarg dels capítols anteriors hem recorregut una arquitectura que no és secreta, però sí rarament explicada en la seva […]
La indústria armamentística sovint es presenta com un sector més de l’economia, vinculat a la defensa nacional, a la seguretat
Al llarg de Fonsfera hem identificat el centre gravitatori del sistema: els grans fons d’inversió i les estructures de capital
Durant segles, la comunicació de masses va estar concentrada en canals costosos i verticals: impremtes, radiodifusió, televisions i diaris han
Tota arquitectura de poder genera tensions. I tota tensió, tard o d’hora, aflora en forma d’escàndol. En les democràcies contemporànies,
Si el capital estructura l’economia, la norma consolida la rendibilitat i el relat estabilitza la percepció, encara resta un element
Si el deute estructura l’entorn legislatiu i els contractes consoliden la rendibilitat, el relat en garanteix la legitimació. Cap arquitectura
Si el crèdit polític condiciona la supervivència organitzativa dels partits, el deute públic condiciona l’horitzó operatiu dels estats. El partit
La democràcia contemporània es presenta com un sistema de competència ideològica, però aquesta imatge, tan arrelada en l’imaginari col·lectiu, oblida
Com el poder modela el relat públic a través d’incentius, propietat i concentració financera sense necessitat de censura formal. Vivim
Quan s’analitza el poder contemporani des de la superfície institucional — governs, parlaments, partits, tribunals, mitjans — la imatge que
Vivim en un món on el poder econòmic sovint està amagat, controlat des de l’ombra per actors financers que, malgrat
Vivim en una era marcada per un flux d’informació constant i aparentment il·limitat. Però en aquest oceà de dades i
Abans d’analitzar l’arquitectura contemporània del poder financer, cal comprendre la seva transformació. La Fonsfera no apareix de manera sobtada ni
Aquest document neix d’una constatació incòmoda: la forma del poder ha canviat, però el nostre llenguatge polític continua ancorat en