
Quin es el mon en què vivim i en el que la Nova Nació catalana tindrà de ubicar-se? Es important tenir això en consideració perquè ja và rem passar recentment per la experiència de que algú pensava que el mon ens mirava i estava disposat a defensar la nostra veritat només perquè nosaltres ho dèiem, sense considerar que el mon real el dels estats establerts es belluga amb altres parà metres no sempre explicitats -o mes ben dit gairebé sempre amagats- i que responen a interessos per dir-ho suaument força mesquins.
El mon ha canviat i segueix canviant a un ritme que en tota la historia coneguda no havia passat mai. Estem en la era de la immediatesa, el que avui es novetat demĂ estĂ caducat, ja sigui en tecnologia, polĂtica, economia, lleis, polĂtics, esport, turisme, etc.
Estem en un perĂode de conflictes que son o ideològics -Israel vs Palestina- o de tipus geo-econòmics – UcraĂŻna vs RĂşssia – o purament de tipus econòmics -reconeixement o no de Resultats de les eleccions de Veneçuela- encara que tots tenen en comĂş que son vestits de que son en defensa de llibertats, i democrĂ cia i en contra de dictadures.
Llibertat, democrĂ cia i dictadura
El mon estĂ molt convuls i res es clar. Hi ha conceptes que, al meu entendre, estan totalment descafeĂŻnats: llibertat, democrĂ cia i dictadura. Tots els paĂŻsos i polĂtics els fan servir a la mesura dels seus interessos i de la seva visiĂł del “negoci”.
Ara estem vivint el procés postelectoral de Veneçuela. Després de tres dies de les eleccions no s’ha vist publicada cap acta electoral ni cap resultat fora la definició per part de la CNE de que en Maduro havia guanyat amb un 51% dels vots. Es va anunciar cinc o sis hores després de tancades les urnes i des de aleshores no ha aparegut cap nova dada oficial, ni actes que puguin referendar alguna cosa semblant als resultats de victòria de Maduro. L’endemà al mati, menys de vint-i-quatre hores després de tancar els col·legis electorals, la junta electoral va proclamar formalment la victòria d’en Maduro i li va entregar el “diploma” com a guanyador de les eleccions.
Fins aquà els fets, o millor dit el resum dels fets, que ens situen en el que va passar a Veneçuela. No es objectiu d’aquest comentari en fer una valoració de Veneçuela i si de les reaccions de la majoria dels estats del mon i totes clarament basades en els seus interessos. Mai sabrem de veritat què es el que en pensen perquè el que diuen, fan i publiquen es en funció dels seus interessos. Això sà s’omplen la boca parlant de llibertat, democrà cia i dictadura per recolzar o desqualificar el resultat de les eleccions de Veneçuela.
Ara bé aquests conceptes de llibertat, democrà cia i dictadura sembla que son molt elà stics i adaptables a les necessitats, interessos i opinions de cadascú, ja sigui persona, estat o col·lectiu.
Normalment hi ha alguns estats que tenen interessos clarament definits, normalment de indole econòmica i de objectius estratègics. Vestint la seva intervenció de defensa de la democrà cia, dels drets humans i de la llibertat dels pobles actuen en contra del poder instituït en determinats països que estan en el seu objectiu. Quan això passa sempre hi ha una cort de altres països que segueixen les pautes marcades pels poderosos que dominen les operacions.
Quan les coses que passen son evidentment impresentables però afecta a algun “amic” la consigna sempre es “esperar i mantenir la cautela”. Dit d’altre manera cal que esperin les instruccions -o discretes senyals- del estat que lidera la cort i de moment el que fan es nadar i guardar la roba. DesprĂ©s, les condemnes seran mediatitzades depenent de les instruccions del lĂder.
Aixà funciona el mon a data d’avui.
Sembla que hi ha uns estats que son els que tenen la autoritat de definir quins son els criteris de llibertat, democrĂ cia i dictadura donant o prenent la qualificaciĂł d’estat democrĂ tic o dictadura, tanmateix tambĂ© son els que defineixen si hi ha llibertat o no pels seus ciutadans.
A tĂtol d’exemple podem veure el diferent tracte que reben paĂŻsos com ArĂ bia Saudita o ara mateix Veneçuela. El tracte es normal a ArĂ bia tot i la misogĂnia i el diferencia que hi ha depenent del gènere de les persones. En aquest grup podem posar-hi altres emirats de la penĂnsula Ă rab com Qatar o Emirats Ă€rabs que estan rebent el recolzament de la majoria d’altres paĂŻsos al nivell de, fins i tot, haver pogut organitzar campionat del mon de futbol o rebre molts equips i campionats de paĂŻsos com Espanya que hi fa cada any el campionat de la “Supercopa de futbol”.
No es coneixen eleccions de cap tipus en aquests estats per la elecció dels seus governs. Però aixà i tot aquests països no son posats en dubte ni reben restriccions o penalitats per part del xerif del mon ni , òbviament, per tota la claqué de estats que es belluguen al seu voltant.
Ara podem tornar al tema de Veneçuela… RĂşssia, Xina i algun altre estat han declarat el ple reconeixement del resultat de les eleccions i en canvi Estats Units, entre molts altres, no els reconeixen i tambĂ© estan amenaçant. A data d’avui, no sĂ© com acabarĂ la situaciĂł, però quelcom fa pudor de podrit.
Anem a pams. ArĂ bia Saudita es el segon paĂs amb mes reserves comprovades de petroli en el mon i la proximitat estratègia de molts estats amb ArĂ bia i els altres emirats clarament dictatorials de la penĂnsula arĂ biga amb reserves de petroli es una clara prioritat per part de molts paĂŻsos . Aquesta amistat assegura als Estats Units l’aprovisionament per unes quantes dècades mentre desenvolupen fonts d’energies suficients per respondre a l’augment de consum que es produeix especialment als EEUU. Això fa que els Estats Units i tots els paĂŻsos de la seva orbita -aquest grup anomenat occident, que segueixen les seves directrius, Europa inclosa- mirin cap un altre costat quan es produeixen excessos per part d’aquests paĂŻsos. Cal recordar que els Estats Units tĂ© un creixement de consum de energia molt superior a prĂ cticament tots els paĂŻsos desenvolupats.
Veneçuela es el paĂs amb mes reserves de petroli del mon. Aquest detall ajuda a entendre el gran interès que sota el paraigĂĽes de la llibertat, la democrĂ cia i contra la dictadura els Estats Units estan liderant els paĂŻsos que volen un canvi diuen “democrĂ tic” a Veneçuela. RĂşssia i la Xina rĂ pidament han reconegut els resultats de les eleccions. RĂşssia ha estat ajudant a Veneçuela durant les darreres dècades per superar les restriccions que els Estats Units han liderat l’aplicaciĂł a Veneçuela. Per raons estratègiques, clarament RĂşssia no vol que Estats Units i els seus estats “amics” controlin o tinguin incidència al govern de Veneçuela i els prengui el control de les reserves de petroli per les properes dècades. Estats Units ajudaran qualsevol moviment que pugui fer fora el actual govern de Veneçuela.
No estem ni pretenem fer cap judici de valor, nomes pretenem posar de manifest que a tot el mon es prenen decisions i s’incentiven moviments multinacionals per estabilitzar o desestabilitzar alguns d’aquest estats.
Al problema es que tots plegats estan intentant vendre que es un problema de llibertat o de democrà cia versus dictadura. Sis plau, prou d’intentar enganyar al mon.
I ara pregunto jo, això no es un problema intern de la mateixa manera que el mon va decidir que ho era el tema de la validesa dels resultats de les eleccions americanes del 2020 tot i que el Trump en denunciava la seva invalidesa, o tal com van decidir que les massacres fetes pel govern d’Espanya l’any 2017 amb els independentistes de Catalunya era un problema intern?… aleshores la llibertat, la democrĂ cia o la dictadura sembla que es mesuraven de maneres diferents.
Estats Units té un problema molt gros
Si, els Estats Units tenen un problema molt gros a mig termini que estĂ incidint plenament en moltes de les decisions que han portat a algunes de les situacions conflictives avui actives – a diferents nivells – arreu del mon. Aquest problema tĂ© un nom: Petroli – o millor podrĂem dir combustibles fòssils-.
Actualment el consum d’energia a tot el mon estĂ creixent de forma exponencial debut entre altres coses al continu creixement del nombre de vehicles, l’increment de electrificaciĂł de l’activitat quotidiana i el creixement de la poblaciĂł, amb el conseqĂĽent creixement del consum de energia “per capità ”.
Cal considerar que els combustibles fòssils no es regeneren al mateix ritme que es consumeixen. Aixà en els darrers dos-cents anys s’han consumit el 80% de les reserves que existien al començament de la revolució industrial allà pels voltants del any 1800. Recordem que per generar-se van ser necessaris aproximadament quatre-cents milions d’anys. O sigui que quan s’acabin s’han acabat, i això segons diferents estudis passarà en la segona meitat del segle XXI, o sigui d’aquà a quatre dies.
I què té veure aquest problema, que es un problema diguem-ne global, amb que Estats Units tingui un problema molt gros? Doncs molt senzill, el nivell de consum de petroli per Estats Units, si nomes consumis petroli procedent de les seves reserves comprovades i considerant el nivell d’aquestes reserves pròpies -cosa que no es aixà perquè en consumeix molt de petroli comprat a altres països-, gastaria totes les seves reserves comprovades en aproximadament vuit anys.
Aquest es el gran problema que tenen els Estats Units. Necessiten disposar de països “amics” amb reserves comprovades de petroli suficient per respondre a les seves necessitats de combustibles fòssils per unes quantes dècades mes fins a resoldre la disponibilitat de energies alternatives, que puguin substituir el petroli com a combustible.
En els grà fics adjunts mostrem els quinze països amb les majors reserves comprovades de tot el mon, els anys de disponibilitat de petroli si nomes consumeixen el petroli de les seves reserves, el consum anual de petroli en barrils per aquests països i finalment les reserves comprovades d’aquests països.
Analitzant aquests grĂ fics es poden percebre molts dels arguments “ocults” per involucrar-se en situacions d’altres paĂŻsos i vestir-los de llibertat, democrĂ cia i denuncia de dictadures, o per mirar cap a un altre costat quan algun paĂs amic amb “reserves” estigui involucrat en temes de falta de llibertat, inexistència de democrĂ cia o una dictadura consolidada.
Com actuarien els Estats Units per exemple en vers Cuba si en lloc de tenir grans produccions de sucre i tabac tinguessin les majors reserves de petroli del mon, els deixarien amb aquesta pseudo-democrĂ cia i tranquil·lament en l’orbita de RĂşssia o provocarien la inestabilitat amb l’objectiu de canviar el govern i posar-hi algĂş proper a ells que els afavorĂs amb els contractes i gestiĂł de les reserves de petroli?
AquĂ pots continuar llegint el segĂĽent capĂtol:Â Manipuladors manipulats
Segueix explorant / Continue explorando
Aquest article no és una peça aïllada. Forma part d’un sistema més ampli de reflexió.
Este artigo não é uma peça isolada. Faz parte de um sistema mais amplo de reflexão.
👉 Blog d’en Francesc
👉 Pensem?
👉Biblioteca