Epíleg — Pot Existir Sobirania dins la Fonsfera?
Al llarg dels capítols anteriors hem recorregut una arquitectura que no és secreta, però sí rarament explicada en la seva […]
Capítol
Capítol
Capítol
IX — Poder Judicial: Independència Formal i Vulnerabilitat Estructural
Al llarg de Fonsfera hem identificat el centre gravitatori del sistema: els grans fons d’inversió i les estructures de capital
Capítol
VIII — El Cinquè Poder i la Fractura Digital
Durant segles, la comunicació de masses va estar concentrada en canals costosos i verticals: impremtes, radiodifusió, televisions i diaris han
Capítol
VII — Escàndols, Exposició i Dissolució de Responsabilitats
Tota arquitectura de poder genera tensions. I tota tensió, tard o d’hora, aflora en forma d’escàndol. En les democràcies contemporànies,
Capítol
VI — ONG, Fundacions i Pressió Social Organitzada
Si el capital estructura l’economia, la norma consolida la rendibilitat i el relat estabilitza la percepció, encara resta un element
Capítol
V – Mitjans de Comunicació: El Relat com a Instrument
Si el deute estructura l’entorn legislatiu i els contractes consoliden la rendibilitat, el relat en garanteix la legitimació. Cap arquitectura
Capítol
IV – Deute Sobirà i Captura Normativa
Si el crèdit polític condiciona la supervivència organitzativa dels partits, el deute públic condiciona l’horitzó operatiu dels estats. El partit
Capítol
III – Crèdit Polític: Bancs, Partits i Dependència
La democràcia contemporània es presenta com un sistema de competència ideològica, però aquesta imatge, tan arrelada en l’imaginari col·lectiu, oblida
Capítol
II – El Nucli de la Fonsfera: Propietat Creuada i Control Sistèmic
Quan s’analitza el poder contemporani des de la superfície institucional — governs, parlaments, partits, tribunals, mitjans — la imatge que
Capítol
I – Del Capital arrelat al capital gestor: la mutació del poder
Abans d’analitzar l’arquitectura contemporània del poder financer, cal comprendre la seva transformació. La Fonsfera no apareix de manera sobtada ni
Capítol
Capítol 7 – La intel·ligència com a maledicció
Quan tot calla, queda la ment. No hi ha déus, ni conquestes, ni veus; només el pensament, girant com una
Capítol
Capítol 6 – La destrucció de si mateix
El sapiens continua avançant sense dubtar, convençut que cada pas és un triomf. Mira el seu pas pel món i
Capítol
Capítol 5 – La destrucció del propi entorn
La Terra com a víctima de la nostra intel·ligència El jardí i la ferida Abans que existissin els límits, abans
Capítol
Capítol 4 – La destrucció de l’altre
El naixement de la diferència Tot comença amb la mirada.Abans que la paraula articulés el món, abans que el foc
Capítol
Capítol 3 – Els animals salvatges i els humans civilitzats
La frontera invisible Durant segles, l’ésser humà s’ha contemplat com una excepció de la vida. Ha traçat una línia imaginària
Capítol
Capítol 2 – L’origen de la destrucció
Quan la necessitat era llei Hi hagué un temps en què l’home no coneixia encara el bé ni el mal.
Capítol
Capítol 1 – El mirall dels sapiens
Hi ha un instant, breu com un batec però immens com l’univers, en què l’ésser humà s’atura i es veu.
Capítol
Capítol 0 – L’Ombra dels Sapiens
Hi ha una ombra antiga que acompanya l’espècie humana des del seu primer alè. No és feta de foscor, sinó
Capítol
El camí cap el mirall
El lector que arriba a aquestes pàgines no trobarà un manual, ni un discurs per convèncer ningú. El que té
Capítol, Llibre
Destruens … el motiu
Hi ha moments en què l’ésser humà, tot i envoltat de soroll, s’adona que el silenci del món li pesa