Português
|
English
|
⌬ ATP
De la informació a les arquitectures del coneixement.
Les grans transformacions històriques acostumen a començar de manera silenciosa, manifestant-se inicialment com problemes limitats dins d’una empresa, un sector, una tecnologia o una determinada pràctica social. En aquell moment, els qui les viuen tendeixen a interpretar el que està succeint a partir dels símptomes visibles que tenen al davant: una disminució dels ingressos, un canvi d’hàbits, l’aparició de nous competidors, una disrupció tecnològica o l’aparent esgotament d’un model de negoci. Només més endavant, quan la transformació ja s’ha desplegat sobre múltiples dimensions de la societat, resulta possible comprendre que aquella crisi aparentment local constituïa, en realitat, la primera expressió visible d’un canvi molt més profund de naturalesa civilitzatòria.
La impremta va aparèixer inicialment com una manera més eficient de reproduir llibres; tanmateix, el seu efecte més profund va ser transformar la circulació de les idees i l’acumulació del coneixement. La Revolució Industrial va començar amb màquines capaces de produir amb més rapidesa i a una escala molt superior, però va acabar remodelant el treball, les ciutats, les famílies, la política, l’educació i la mateixa estructura de la vida moderna. Internet va entrar per primera vegada en l’imaginari col·lectiu com una nova xarxa de comunicació, encara que les seves conseqüències a llarg termini han anat molt més enllà de la comunicació i han acabat transformant el comerç, les institucions, les relacions socials, l’accés a la informació i la manera com les societats construeixen una percepció compartida de la realitat.
Les dificultats que avui afecten Substack podrien pertànyer a aquesta mateixa categoria de fenòmens. L’explicació més immediata apunta al cansament provocat pel model de subscripcions, a l’augment de la competència entre creadors, a la disminució de les conversions a subscriptors de pagament i a la dificultat creixent de sostenir una carrera independent basada en pagaments recurrents dels lectors. Són problemes reals, mesurables i que afecten directament els autors, per la qual cosa mereixen tota la nostra atenció. No obstant això, la seva importància podria anar molt més enllà de la viabilitat econòmica d’una plataforma concreta, perquè també podrien estar revelant una transformació molt més estructural en la manera com el coneixement es produeix, s’organitza, circula i és valorat.
Durant segles, les societats humanes han organitzat el coneixement mitjançant unitats relativament estables. Llibres, diaris, revistes acadèmiques, revistes de divulgació, blogs, pòdcasts, newsletters o vídeos adopten formes diferents, però comparteixen una mateixa arquitectura: un autor —o un grup d’autors— produeix una obra concreta i els lectors decideixen si hi dediquen una part del seu temps i de la seva atenció. Substack va heretar aquesta arquitectura i va reforçar la relació directa entre escriptor i lector substituint la dependència de la publicitat pel suport mitjançant subscripcions. El mecanisme econòmic va canviar, però l’estructura intel·lectual fonamental va romandre pràcticament intacta.
Aquest model va prosperar mentre el nombre de creadors, de plataformes i de formes de contingut disponibles es mantenia dins d’uns límits que els lectors encara podien gestionar. La tensió que experimenta avui podria estar indicant l’arribada d’un nou límit. Els lectors disposen actualment de més escriptura de qualitat, més anàlisi, més entreteniment, més educació i més coneixement especialitzat que qualsevol altra generació anterior. Tanmateix, la quantitat de temps i d’atenció mental de què disposen no ha crescut al mateix ritme. L’escassetat decisiva del nostre temps ja no és l’accés a la informació. És el temps cognitiu.
Un lector pot tenir prou recursos econòmics per mantenir diverses subscripcions a newsletters, plataformes de contingut, diaris, pòdcasts, serveis educatius i creadors independents. El veritable problema és trobar el temps i la continuïtat mental necessaris per relacionar-se amb tots ells de manera profunda. Cada article competeix avui no només amb altres articles, sinó també amb la feina, la vida familiar, les xarxes socials, els vídeos, els pòdcasts, els llibres, les obligacions professionals, l’entreteniment i els cada vegada més escassos moments en què una persona pot pensar sense interrupcions. El límit econòmic del model de subscripció podria ser, per tant, només la superfície més visible d’una transformació molt més profunda en la relació entre els éssers humans, l’atenció i el coneixement.
Des d’aquesta perspectiva, la pregunta central canvia. El futur de l’escriptura independent dependrà de molt més que trobar un millor preu, un mur de pagament més eficaç, una audiència més gran o un nou paquet de subscripcions. Dependrà de comprendre quin tipus de coneixement serà capaç de guanyar-se i conservar un lloc estable dins del limitat temps cognitiu de què disposa cada lector. Aquesta pregunta va molt més enllà de Substack, perquè afecta la manera com la civilització podria estar entrant en una nova etapa de l’organització i la transmissió del pensament.
La pressió creixent sobre les plataformes de subscripció podria estar portant-nos, per tant, a observar únicament la dimensió econòmica del problema, mentre deixem escapar una transformació que arriba molt més lluny. Al llarg de la història, cada gran avenç en la transmissió del coneixement no només ha modificat els mecanismes a través dels quals circulaven les idees, sinó també la manera com les civilitzacions acumulaven, organitzaven i, finalment, valoraven aquest coneixement. Si aquest patró històric continua essent vàlid, el debat actual sobre les newsletters i les subscripcions potser acabarà sent recordat únicament com la primera manifestació visible d’un canvi molt més profund.
Durant segles, el principal repte dels autors va consistir a produir coneixement. Avui aquest repte comença a ser substituït per un altre: construir significat dins d’un entorn saturat d’informació. Cada dia la humanitat genera una quantitat de textos, imatges, vídeos, treballs de recerca, informes, opinions i comentaris que cap persona podria arribar a consumir al llarg d’una vida sencera. En aquestes condicions, publicar un article més, per ben escrit que estigui, ja no és suficient per garantir una rellevància intel·lectual duradora. La qüestió decisiva passa a ser si cada nova aportació ajuda realment els lectors a comprendre la realitat amb més profunditat o si, simplement, afegeix una nova capa a un paisatge informatiu que ja és extraordinàriament dens.
Aquesta distinció podria resultar determinant en la propera etapa de l’evolució del coneixement. Els articles individuals continuen tenint un valor immens. Recullen descobertes, observacions, experiències i arguments originals que mereixen ser compartits. Tanmateix, un article aïllat queda limitat, de manera natural, pels seus propis límits. Té un inici, desenvolupa una idea, arriba a una conclusió i, amb el temps, acaba desapareixent sota el flux incessant de noves publicacions. El món digital ha incrementat extraordinàriament la nostra capacitat de publicar, però també ha accelerat la velocitat amb què cada aportació individual és substituïda i oblidada.
Potser la propera gran transició intel·lectual no consistirà, per tant, a produir més contingut, sinó a construir arquitectures coherents de coneixement. Una arquitectura es diferencia profundament d’una simple col·lecció d’articles perquè el seu valor no resideix en cadascun dels textos considerats de manera aïllada, sinó en les relacions que s’estableixen entre ells. Cada nova aportació reforça, matisa, amplia o, fins i tot, qüestiona una estructura conceptual més àmplia que continua viva al llarg del temps. Els lectors ja no tornen únicament perquè s’ha publicat un article nou. Tornen perquè cada nou article els permet aprofundir en un marc intel·lectual que evoluciona contínuament sense perdre la seva coherència interna.
Des d’aquesta perspectiva, les dificultats creixents que experimenten les plataformes de subscripció es fan més fàcils d’entendre. El repte no és únicament econòmic, ni exclusivament tecnològic. Té a veure amb la transició gradual d’una civilització que consumia principalment informació cap a una altra que cada vegada buscarà més sistemes capaços d’organitzar la complexitat. Els lectors, desbordats per l’abundància, poden descobrir que allò que més valoren ja no és accedir a una opinió més, sinó trobar una manera coherent d’interpretar la realitat.
Si aquesta interpretació és correcta, el futur no pertanyerà exclusivament a aquells que publiquin amb més freqüència. Potser pertanyerà als qui siguin capaços de construir arquitectures intel·lectuals capaces d’acompanyar els lectors durant anys, fent que cada nova observació passi a formar part d’una comprensió del món més àmplia, més coherent i en desenvolupament constant.
Aquí pots continuar llegint el següent capítol: La nova revolució antropològica
| ⌬ ATP | 🪞 Destruens | 🌀 Fonsfera | 🪔 Ganesha | 🧨 Col·lapse | ⬛ BSE | 🌞 Sunthereum | 🕸 Labyrinthus | ◯ GO XXI | 🤫 Silentivm | 🧭Govolution | ⏳ KRoNoS | 🏛 Ekklesia XXI | 𓂀 Memorivm | 🗨️ O meu amigo Brasil | 𓅓BennuCatalunya