Destruens

Arribat aquí, el camí recorregut no es tanca, sinó que es concentra, com si totes les idees, totes les intuïcions […]

Hi ha una sospita antiga que travessa la història humana amb la persistència silenciosa de tot allò que no ha

La història humana s’ha explicat gairebé sempre com una història d’ascens. Des de les primeres fogueres enmig de la nit

Després d’haver recorregut els camins foscos de la història humana, després d’haver observat sense vel la llarga successió de conquestes,

Hi ha una paradoxa inquietant en la història humana: a mesura que les societats s’han tornat més complexes, la responsabilitat

La paraula “civilització” ens reconforta. La pronunciem amb la mateixa serenor amb què algú es declara innocent davant del mirall.

Quan tot calla, queda la ment. No hi ha déus, ni conquestes, ni veus; només el pensament, girant com una

El sapiens continua avançant sense dubtar, convençut que cada pas és un triomf. Mira el seu pas pel món i

La Terra com a víctima de la nostra intel·ligència El jardí i la ferida Abans que existissin els límits, abans

El naixement de la diferència Tot comença amb la mirada.Abans que la paraula articulés el món, abans que el foc

La frontera invisible Durant segles, l’ésser humà s’ha contemplat com una excepció de la vida. Ha traçat una línia imaginària

Quan la necessitat era llei Hi hagué un temps en què l’home no coneixia encara el bé ni el mal.

Hi ha un instant, breu com un batec però immens com l’univers, en què l’ésser humà s’atura i es veu.

Hi ha una ombra antiga que acompanya l’espècie humana des del seu primer alè. No és feta de foscor, sinó

El lector que arriba a aquestes pàgines no trobarà un manual, ni un discurs per convèncer ningú. El que té