𓅓BennuCatalunya: el perquè i els objectius d’una convicció nacional

Bennu és una divinitat de l’antic Egipte que simbolitza la creació, la renaixença i la immortalitat. Aquesta au mítica es diu que es va crear a si mateixa i que va jugar un paper important en la creació del món. També es diu que Bennu es renovava periòdicament a si mateix, de manera semblant a com els antics egipcis interpretaven el renaixement constant del sol després de cada foscor.

Si associem Bennu amb Catalunya i la seva història recent, BennuCatalunya es converteix en una metàfora de renaixença, resistència i reconstrucció nacional. Catalunya, malgrat haver estat sotmesa durant segles a un procés de subordinació política, cultural i lingüística per part de Castella i posteriorment de l’Estat espanyol, ha mantingut la seva identitat pròpia, la seva llengua, la seva cultura i la consciència de ser una realitat nacional diferenciada. Aquesta persistència, malgrat totes les dificultats, és precisament el que BennuCatalunya simbolitza.

Igual que Bennu era conegut com “el que va venir a l’existència per si mateix”, Catalunya també ha anat construint la seva identitat nacional al llarg dels segles, amb una llengua, unes institucions, una cultura i una manera d’entendre el món pròpies. Per aquest motiu, BennuCatalunya representa la convicció que el poble català encara és capaç de renéixer nacionalment, culturalment i políticament fins i tot després de segles de submissió, fragmentació i intents constants de despersonalització.

Avui Catalunya es troba en una situació extraordinàriament delicada. En molts aspectes, es podria dir que està en cendres reals. No únicament des d’un punt de vista polític, sinó també cultural, lingüístic, social i fins i tot espiritual com a poble. El territori crema literalment cada estiu davant la incapacitat estructural de gestionar adequadament el país, mentre al mateix temps Catalunya continua perdent progressivament pes polític, capacitat de decisió i consciència nacional dins d’un Estat que mai no l’ha considerada una realitat nacional en igualtat de condicions.

Per això, des de BennuCatalunya es manté la convicció que el moment històric actual és decisiu. Potser un dels més importants dels darrers tres-cents anys. A partir d’ara només poden passar dues coses: o Catalunya reeixirà nacionalment com a poble conscient de si mateix, o la dissolució progressiva de la seva identitat pot acabar esdevenint irreversible amb el pas de les generacions.

I precisament aquí neix BennuCatalunya.

• No com una moda política passatgera.
• No com una reacció emocional momentània.
• No com una simple pàgina de comentaris d’actualitat.

BennuCatalunya neix de la convicció profunda que Catalunya necessita recuperar consciència nacional, dignitat col·lectiva i voluntat de futur. Neix de la necessitat de recordar que els pobles no desapareixen únicament per la força de les armes; moltes vegades desapareixen perquè deixen de pensar-se a si mateixos, perquè abandonen la seva llengua, perquè perden la memòria històrica o perquè acaben acceptant com a normal la seva pròpia subordinació.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 28 de juny del 2010 va marcar un abans i un després en aquest procés. Aquella sentència va destruir definitivament la idea que Catalunya podria integrar-se dins d’Espanya com una realitat nacional respectada i reconeguda en igualtat de condicions. Durant dècades, una part important de la societat catalana havia intentat col·laborar amb les forces polítiques espanyoles suposadament convertides en demòcrates després de la mort del dictador Franco, amb l’esperança que l’Estat espanyol evolucionés cap a una democràcia real, moderna i plural, capaç de reconèixer les diferents nacions existents dins del seu territori.

La realitat, però, ha estat molt diferent.

Amb el pas dels anys, molts catalans han arribat a la conclusió que aquelles forces polítiques que es presentaven com a democràtiques eren, en realitat, estructures partitocràtiques hereves d’una cultura política profundament centralista i construïdes sobre una concepció de l’Estat on Catalunya continuava ocupant el paper de territori subordinat. Lluny d’avançar cap a una relació d’igualtat, Catalunya ha continuat sent progressivament arraconada dels grans centres de decisió i discriminada sistemàticament en múltiples àmbits.

Aquesta realitat es manifesta de moltes formes. Es manifesta en el dèficit fiscal crònic suportat durant dècades. Es manifesta en l’intent persistent de diluir la llengua catalana. Es manifesta en la impossibilitat pràctica que un català pugui accedir a la presidència del govern espanyol sense renunciar prèviament a la seva identitat nacional. Es manifesta en les decisions dels grans poders de l’Estat —judicial, executiu i legislatiu— que històricament han actuat gairebé sempre en contra dels interessos de Catalunya, amb molt poques excepcions conjunturals motivades per equilibris parlamentaris o necessitats electorals puntuals.

I es manifesta també en moments especialment reveladors de la realitat profunda de l’Estat espanyol, com el famós “a por ellos” de setembre del 2017, quan una part molt important de la societat espanyola va encoratjar públicament les forces policials enviades a Catalunya per reprimir ciutadans catalans que intentaven votar, amb la col·laboració passiva o activa dels qui es presentaven com a líders independentistes i que els esdeveniments posteriors han acabat demostrant que varen actuar amb nivells enormes d’irresponsabilitat, engany i traïció davant del poble català.

Aquells dies varen deixar al descobert una realitat que molts catalans ja intuïen des de feia anys: que el problema de fons entre Catalunya i l’Estat espanyol no era simplement administratiu ni econòmic, sinó profundament nacional, cultural i històric.

Aquest és un dels motius pels quals BennuCatalunya, a pesar de les traïcions, enganys i decepcions sofertes pel poble de Catalunya per part d’una part important dels seus antics líders polítics, manté com a objectiu central recordar constantment que la qüestió fonamental no és únicament obtenir més competències administratives ni negociar millores conjunturals dins del marc autonòmic. L’objectiu de Catalunya és recuperar la seva llibertat i la seva independència com a nació descolonitzada.

I aquest concepte és important: recuperar.

Catalunya no vol inventar-se res nou. Catalunya vol recuperar allò que ja tenia abans de ser sotmesa militarment per Felip V i els seus sequaços després de la derrota de l’11 de setembre del 1714. Catalunya vol recuperar les seves llibertats, les seves institucions i la seva plena sobirania nacional arrabassades per la força de les armes.

Per això BennuCatalunya considera que el concepte correcte no és únicament independència, sinó també descolonització. Perquè durant segles Catalunya no només ha perdut estructures polítiques pròpies; també ha estat sotmesa a un procés profund de subordinació cultural, lingüística, institucional i mental que encara avui continua plenament vigent en molts àmbits.

Aquest és un dels motius pels quals BennuCatalunya considera imprescindible pressionar constantment els partits polítics i els seus dirigents perquè no perdin mai de vista quin és l’objectiu real del poble català. Massa sovint la política catalana ha acabat atrapada en gestions conjunturals, equilibris de poder o estratègies partidistes que han anat allunyant progressivament el moviment nacional del seu objectiu original.

La situació posterior a les eleccions espanyoles del 2023 n’és un exemple clar. Tot i la falsa eufòria generada pel fet que alguns partits independentistes poguessin tenir capacitat d’influència sobre la formació del govern espanyol, la realitat és que el moviment independentista havia patit una de les davallades electorals més importants des de la instauració del règim del 1978. Convertir una situació conjuntural de dependència parlamentària en una victòria estratègica podia acabar generant una falsa sensació de força que no es corresponia amb la realitat profunda del país.

Per aquest motiu, BennuCatalunya manté la voluntat de continuar identificant, denunciant i contextualitzant totes aquelles derives polítiques, socials o culturals que s’allunyin de l’objectiu fonamental: la recuperació de la llibertat i la independència de Catalunya com a nació descolonitzada.

Aquest és el missatge central.

• Catalunya no sols vol guanyar la independència.
• Catalunya vol recuperar les seves llibertats.
• Vol descolonitzar-se.
• Vol tornar a existir plenament com a poble conscient de si mateix.

I per aconseguir-ho cal recuperar moltes coses: consciència nacional, autoestima col·lectiva, llengua, cultura, memòria històrica i capacitat de pensar el futur amb veu pròpia.

Els primers textos i reflexions vinculats a BennuCatalunya varen començar el seu recorregut original l’any 2013, amb revisions posteriors els anys 2018 i 2023. Aquesta nova actualització, realitzada l’any 2026, representa la continuïtat d’aquella mateixa convicció inicial: la creença que la llibertat nacional dels Països Catalans continua plenament vigent i que el seu renaixement encara és possible, a pesar de les traicions dels antics partits independentistes i del fet que molts d’ells hagin abandonat clarament els objectius nacionals que deien defensar.

Personalment, l’autor continua mantenint la convicció que Catalunya i els Països Catalans poden assolir el seu renaixement nacional, cultural i polític si els mateixos catalans són capaços d’avançar amb consciència, compromís i voluntat col·lectiva. El camí serà llarg i difícil. Exigirà perseverança, maduresa i sacrificis. Però mentre existeixin llengua, memòria, cultura i voluntat de continuar existint, la possibilitat del renaixement continuarà viva.

I si els catalans som capaços d’anar a una, encara hi ha moltes coses per assolir.

Visca Catalunya.

Aquí pots continuar llegint el següent article:  Decolonitzar Catalunya: el temps de les paraules s’ha acaba